Escrivia cartes al cel,
de la Maria Barbal, és una novel·la curta que en realitat és un
recull de diferents tipologies, a través de la qual vas descobrint
la història. Hi ha relat, cartes personals, entrevistes, articles de
diaris i cartes al director.
Com a periodista, de
professió, m'ha agradat especialment que hi entri en joc la premsa.
La novel·la parla
de la condició humana, de com una persona pot cometre un delicte
sense que sigui un delinqüent, com pot ser capaç de segrestar una
classe de nens a canvi de diners. Però també relacions humanes: per
una banda, la dona del delinqüent, el seu advocat, el seu pare i de
l'altra, la professora que viu el segrest, una treballadora de la
presó, una noia que escriu cartes al pres amb qui comparteix cel·la
i aquest pres. Tot de peces que unides pots dibuixar la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario