Amigas gafes y planes locos

Tierra trágame y escúpeme en el Caribe, de Ivanka Taylor, es una novela de tres amigas, que en realidad son cuatro.

Una noche de borrachera se les ocurre que como Alba se está separando de su marido, el cual se ha ido con una chica más joven de su trabajo, deben ir al festival de cine de Málaga para que se tire al actor Mario Santos, y así celebrar su 40 cumpleaños.

Deciden irse en coche pero un control policial las pone nerviosas porque llevan drogas en el coche y  acaben teniendo un accidente. 

A partir de ahí, todo les empieza a salir mal, es como una comedia de enredos pero que cada vez la situación es más y más absurda. Y parece no tener fin. Aunque, por el camino parece que una se enamora, la otra encuentra su alma gemela, otra sale del armario del que no sabia que estaba metida y la que tenia la vida familiar ideal, ve como se desmoronada delante de sus narices.

Tras pasar el peor fin de semana de sus vidas, todo parece ponerse en su sitio pasado unos meses. Y hasta da un poco de “repelús” que después de ver lo gafes que han sido, todo tenga un final feliz de color de rosa.

El passat sempre torna encara que t’hi neguis

Morir no es lo que más duele, de l’Inés Plana, és una novel·la negra que sorprèn fins al darrer moment.

Tot comença quan un home apareix penjat, tot fa pensar en un suïcidi fins que veuen que tot ha estat simulat i que li han arrencat els ulls.

L’home és un respectat professor i pare de família, al qual li troben a la butxaca dels pantalons un paper amb el nom i l’adreça de la Sara Azcárrega. Aquesta noia viu de forma solitària, no té amics ni vols relacionar-se directament amb gent. Tot fruit, d’un passat que no vol recordar, però que l‘ha marcat per sempre més i no hi pot fer més.

La policia comença a investigar, el tinent Tresser va lligant caps, fins que arriba a establir el vincle entre les dues persones, un vincle en què hi apareixen altres personatges, i ell mateix hi està d’alguna forma relacionat.

Però sembla que a l’inici de la investigació tot són pals a les rodes, ja que la Sara entrà en un estat catatònic, l’endemà de la mort de Tomàs García Huete, el professor, quan troba dins la seva nevera els ulls que li havien arrencat al mort.

És el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora i m’ha agradat molt. L’autora a més, és de Barbastro, que m’ha fet gràcia, ja que som molts els que hi hem passat per anar cap a la Vall de Pineta. Ah! I també, tot i que, la trama passa a Madrid i voltants, els que som de la costa catalana cap al nord també ens hi sentim reflectits... ja que la única terra que trepitgen és Lloret de Mar, i, tot i que ja no és Maresme, és a tocar als darrers pobles de la comarca.

Us anima a llegir-la.