jueves, 11 de julio de 2019

No vegis el mal


El cuarto mono, de J.D.Barker, és una novel·la que enganxa.
El quart mono és el Shizaru  significa no facis el mal.
Els altres tres són: Mizaru (el que es tapa els ulls: no vegis el mal), Kikazuru (el que es tapa les orelles: no escoltis el mal) i Iwazaru ( el que es tapa la boca: no pronunciïs el mal).
En Sam porter, detectiu de la policia ha d’investigar el cas d’un atropellament, ja que es tracta d’un home que s’ha tirat davant del bus i que fa pensar que és el quart mono, l’assassí en sèrie que fa nou anys persegueixen. A més, amb la seva mort descobreixen que té una nova víctima segrestada i que segurament encara en vida.
Hauran d’investigar a contrarellotge per trobar la noia.
Els capítols curts, avançar amb la investigació alhora que la policia, intercalat per un diari, que fa més humà l’assassí... és allò de saber d’on ve i perquè ha arribat fins aquí.
Com a bon thriller el ritme no cau en cap moment, només hi ha un però... no tanca el llibre, dona peu a que hi haurà una segona part o si més no et deixa amb la incògnita.

lunes, 24 de junio de 2019

Quan tot el teu món s’enfonsa


Tota la veritat de la Karen Cleveland, és una novel·la que t’atrapa. Que vols més, que no pots deixar de llegir.
Espionatge des d’un punt de vista femení.
La protagonista la Vivian Miller és analista de la CIA en el departament de contraespionatge rus.
Està casada i té quatre fills. Té un marit que sembla l’home perfecte, i dic sembla perquè a vegades les aparences enganyen i, només va per ell.
La Vivian veu que el seu món s’enfonsa, que el marit perfecte és un desconegut, que tot en el que creia no és real i a sobre la seva família es veu amenaçada tot i que, es resisteix a trair el seu país... Intenta buscar una solució in extremis.
Però ja se sap que els americans sempre acaben guanyant a les pel·lícules... i si l’autora és americana... doncs ja us ho podeu imaginar, però creieu-me si us dic que no us podreu imaginar el girs i el que arriba a passar durant tota la novel·la i menys el final.

domingo, 9 de junio de 2019

La fina línia entre el seny i la bogeria


El día que se perdió la cordura, d’en Javier Castillo, és una novel·la que t’atrapa i no vols deixar. Vols saber, vols explicacions, vols arribar fins al fons...
Amb els seus capítols curts i finals inesperats la trama t’enganxa i en vols més. Capítols ideals, llibre de transport públic.
Podríem dir que la conclusió del llibre és que no tots els que tenen seny en tenen tant, ni tots els bojos ho són tant. A banda, de com és possible que una persona es pugui convertir en jutge i botxí i que ho faci amb la convicció que allò és correcte.
La novel·la està plena de gir argumentals, alguns dels més espectaculars al final del llibre.
A l’epíleg deixa una porta oberta i vols saber més. Per sort, hi ha una segona part que sembla que tanca tots els fronts que han quedat a mitges o totalment oberts.
A mi m’ha agradat però de moment crec que no llegiré la segona part. 

jueves, 30 de mayo de 2019

Plagis, venjança, i mort entre escriptors


Los muertos viajan deprisa, de la Nieves Abarca i en Vicente Garrido, és una novel·la on el protagonistes són escriptors del gènere negre.
Tot comença al tren dels escriptors que van a la setmana negre de Gijón, històrica perquè va ser la primera setmana negre dEspanya. Ara nhi ha a cada racó, poble i ciutat més o menys gran.
En el tren mort de fora força brutal una de les escriptores.
La investigació queda aturada, fins que a la primera setmana negre dA Corunya, hi ha un altre mort, un segrest...  i la inspectora Valentina Negro acaba relacionant totes les morts, com si tot fos obra duna sola persona que vol desemmascarar els autors que plagien obres.
La trama està mot ben lligada, hi ha personatges interessants, com un ex presidiari que ara és autors de novel·la negra, la Valentina, en Sanjuán, etc.
Sé que no és el primer llibre de la sèrie de la Valentina Negro, però no mha calgut haver llegit els anteriors, no mhe perdut en cap moment. Però intentaré llegir els altres. Ja que mha agradat i mha enganxat. Tot i que podria passar per una novel·la de platja.
Laltre punt fort per haver-lo engolit són els capítols, perfecte llibre de transport públic. HI ha acció, mort, investigació, perfils criminals... tots els bons ingredients duna novel·la negra.
Bona descoberta daquests autors, com sempre dic, no cal anar als països nòrdics per trobar escriptors del novel·la negra, en aquest cas una gallega o un valencià, seran la Valentina i en Sanjuán els seus alter egos?