domingo, 20 de enero de 2019

Wallander a Letònia


Els gossos de Riga és un clàssic de Henning Mankell. En aquest cas Wallander es veu obligat a viatjar a Riga. Tot comença amb l’aparició a les costes sueques d’un bot amb dos cadàvers ben vestits i abraçats, els dos han estat executats i deixats a la deriva.
Quan per fi descobreixen qui són els morts, dos letons, Wallander és enviat com a Riga per continuar la investigació, alhora que diverses letons, civils i militars li demanen ajuda per la mort del major Liepa, que havia estat enviat a Suècia prèviament pel mateix cas i que al tornar al seu país havia estat assassinat.
A partir d’aquí comença la part de denuncia social, pròpia de la novel·la negra: l’enfrontament entre l’antic règim, rus, i les ànsies de llibertat del poble Letó. I com una xarxa de mentides, sospites on ningú sembla ser el que diu ser... el lector, com els personatges, dubte fins al darrer moment de tot i de tots.
Els gossos de Riga, no és una radiografia de la situació dels països de l’Est, sinó de com la maquinària comunista s’està desmuntant.

domingo, 13 de enero de 2019

D’accident a assassinat


El Rey de los juegos de Marco Malvaldi és el darrer dels llibres que passa a Pineta, a Itàlia.  Els avis que es passen el dia al Bar Lume i l’amo, en Massimo, i la cambrera Tiziana investiguen pel seu compte un accident en el que mor un nen i queda molt greu la seva mare.
Descobreixen que el noi mort era fruit d’un incest, tot i que el seu difunt marit, podridament ric li ho havia deixat tot a ell. Finalment ella mort a l’hospital de forma sospitosa.
Al final en Massimo ho acaba descobrint tot, com va passar amb els anteriors llibres.
Aquesta vegada també  en Massimo fa un desplegament dels seus coneixements matemàtics, que deixen sense paraules amb avis que es passen el dia al bar. I tot, al voltant en tot moment, del nou estrenat billar, que queda molt clar que no és l’Americà.


jueves, 10 de enero de 2019

La condició humana al límit


Un millón de gotas de Víctor del Árbol, és un novel·lot, i ho dic així per la seva extensió i perquè ni l’autor ni els llibres tant gruixots són sant de la meva devoció.
De totes maneres t’enganxa i el final és l’esperat. És una literatura de fàcil lectura.
L’autor ex mosso d’esquadra té bàsicament lector de gènere negre, tot i que les seva novel·les són força enrevessades i toca, almenys a Un millón de gotas, diversos gèneres: històrica, negre, amor...
El protagonista és en Gonzalo Gil, un advocat que no viu a vida que voldria i amb la mort de la seva germana, es planteja certes coses: la seva vida i qui era realment el seu pare. Un pare que té idealitzat, antifeixista que va lluitar en diverses guerres. I com les seves circumstàncies i les del seu entorn en el passat van condicionar-los.
Es toquen molts temes, és una gran puzle, però sobretot com les situacions límit poden fer que els humans actuïn de forma desproporcionada.
Més elements no puc donar, us animo a llegir-la ja que realment la disfrutat.

domingo, 30 de diciembre de 2018

Danses de gavines i de ballarins


La danza de la gaviota, d’Andrea Camilleri, és com totes les seves novel·les més que recomanable.
No sé de si les gavines moren com ho explica només començar el llibre, però sí que sé quan sembla que ploren i el que fan es treure pels ulls l’accés de sal del mar.
Per acabar l’any, un llibre d’un sicilià, sembla que últimament només llegeixi autor italians... Però Camilleri, és el gran!
El títol del llibre és una parel·lelisme amb una de les morts. Hi ha girs argumentals interessants i personatges que te’ls creus tu, però en Montalbano no.
I com tot gènere negre, hi ha la part de crítica social, un exemple que t’arrenca el somriure:
“Montalbano decidió que había que modificar el articulo 1 de la Constitución: Italia es una República basada en la venta de droga, el retraso sistemático y el parloteo vano”.
Montalbano és curiós fins i tot quan s’inventa excuses: diu que li han de fer un doble Scocson... no explico que significa per no fer un spolier.
Camilleri és tan gran que fins i tot fa una “cameo” dins el mateix llibre: ¡Qué maravilla si él dejara de poder contarle la historia a Camilleri!

viernes, 28 de diciembre de 2018

Químics, japonesos, Bar Lume i una mort


El juego de las tres cartes, és el segon llibre de la trilogia del Bar Lume, ubicat a la població italiana de Pineta.
En aquesta novel·la Massimo, el propietari del Bar Lume és l’encarregat del càtering d’una convenció de químics de tot el món, fins que un dels ponents mort en estranyes circumstàncies.
Massimo es converteix en testimoni alhora que en ajudant de la policia perquè parla bé l’anglès i llavors entre el joc un jove japonès de la convenció i un estrany joc de traduccions: de l’italià a l’anglès i de l’anglès al japonès i viceversa. Fins que en Massimo acaba descobrint qui pot haver enverinat el ponent.
Aquest llibre m’ha agradat més que el primer de la sèrie.
Un de les coses més divertides és la nota que li escriu a una moto mal aparcada que no deixa passar els cotxes i que firma com a Batman. Li posa un cadenat a la roda i amaga la clau en un dels testos que hi ha davant d’on hi ha la moto.