el final de la serie Bergman

Mentiras consentidasde Hjorth & Rosenfeldt es el último libro de la serie Bergman, es el sexto libro. Ahora parece que ya no quieren contar con Bergman y además Vanja ha dejado la unidad de homicidios.

En Uppasala Vanja esta implicada en la investigación de una serie de abuso a mujeres. Todo se complica que llegan todos los personajes de los anteriores libros: Bergman, Torkel, Ursula y Billy.

La unidad de homicidios vuelve a estar reunida para enfrentarse a una investigación de un psicópata que ataca a mujeres.
Como siempre los personajes han evolucionado desde el primer libro de la saga. Además sigue el mismo estilo directo y visual por los autores. Hay giros imprevistos de manera continua. No deja indiferente como sucede en cada uno de los libros. Ritmo rápido y final vertiginoso. Como siempre no defrauda.

Monges, capellans, un mort i massa secrets

El silencio de los clautros, d’Alicia Giménez Bartlett, és una novel·la protagonitzada per la inspectora Petra Delicado. Aquest personatge quan en vaig llegir el nom al llibre no em va semblar estrany... suposo que els llegim molta novel·la negra alguns personatges de llibres que no em llegit ja ens sonen.

M’ha sorprès molt una trama molt treballada, que passa a Barcelona i que recorre carrers i llocs que em són molt coneguts. Es barreja la història de la ciutat amb tot el secretisme que com a ciutadans desconeixem del món de la clausura i dels convents, especialment de monges. Jo com a ex-alumes d’escola de monges, no m’ha estranyat gens el caràcter d’alguna d’elles.

També m’ha agradat el joc de la Petra amb la seva nova família, especialment amb els fillastres.

El llibre no l’he llegir, me l’he empassat!

L’únic però que jo hi posaria, seria la llargada dels capítols.

Una nocvel·la més que recomanable! Bona lectura!

Imaginació i dobles lectures

Aeiou de Pau Faner és un recull de relats, amb els quals es pot conèixer bé la forma d’escriure d’aquest menorquí.

Ja sabeu que soc molt sensible a les varietats dialectals de la nostra llengua, és per això que de tant en tant, si em cau un d’aquests llibres a les mans el gaudeixo moltíssim. Aquest, precisament, em va caure a les mans des de Llibre Viu.

Ja vaig llegir un llibre seu i em va impactar. Ara amb aquest llibre ho reitero.

La seva narrativa es caracteritza per una imaginació que escapa a qualsevol llibre de fantasia o ciència ficció. Tot portat a l’extrem com feia Pere Calders, però en Pau Faner va més enllà. A més tots els relats tenen un doble lectura, per una banda el que explica i per l’altra, fa una crítica social bestial. Toca amb ironia molts temes, sobretot els relacionats amb l’erotisme, que són recurrents en diversos dels relats.

Si voleu llegir un cosa realment diferent al que hagueu llegit mai, us recomano qualsevol dels llibres de Pau Faner.

Bromes de mal gusto

Presagios de Karin Fossum es una novela negra con un nuevo punto de vista que hace que sea diferente a cualquier libro del género que hayas leído antes.

En un pequeño pueblo noruego empiezan a pasar cosas extrañas que causa la sensación a la población que están más expuestos de lo que creían: un bebé cubierto de sangre, una persona mayor que ve su esquela en el periódico, un matrimonio que recibe la visita de un coche fúnebre…

El inspector Sejer, protagonista de la serie de libros de Fossum, encuentra una nota: ¡El infierno empieza ahora!

Podría parecer que saber des del principio quien es el bromista y su situación personal pierde la intriga, pero nada más lejos de la verdad. Precisamente, la gracia de ver lo que es capaz de hacer, como lo hace y si lo consigue sin ser descubierto.

Las novela tienen un estilo sencillo y directo. Te lo lees rápido aunque no tenga ni un solo capítulo.

Sin hacer un spoiler, os diré que se trata de un trama cerrada, que todo queda resuelto pero no totalmente explicado.

Os recomiendo su lectura, he descubierto una nueva autora conocida como la “reina noruega del crimen”.