miércoles, 30 de marzo de 2016

Qui és l’Àlex?


Per llegir Àlex de Pierre Lemaitre és bo haver llegit primer Irene, ja que es fan referències a aquesta història. De fet, es tracta de la següent novel·la protagonitzada pel peculiar Camille Verhoeven.
Alex és una jove de 35 anys que ha estat segrestada, els policies la busquen sense saber qui és, el seu nom i perquè l’han segrestada... no faré un spolier i no explicaré res més.
Hi ha escenes bastant explícites des del principi, no recomanable pels que sou impressionables. Però la història val la pena!
L’alternança entre els capítols entre l’Àlex i l’inspector Verhoeven donen agilitat a una història que està plena de sorpreses i incerteses fins al final.

lunes, 21 de marzo de 2016

Amb un somriure permanent als llavis


Pels vam néixer als anys 70 i vam créixer als 80 a Catalunya, aquest és el vostre llibre: Jo també veia bola de drac. Deixa-vos estar de Jo fui a EGB, perquè amb aquest llibre podreu recordar tot el que vam viure els que vivíem aquí. Us asseguro que no podreu parar de somriure durant tota la lectura. Qui no recorda lEugenio, el Cavall Fort, la Norma, la Queta, el Zoo den Pitus, en Magnum... un munt de records que compartíem els catalans. Per no oblidar-nos de les sintonies de programes o de la música que ens va acompanyar ja més adolescents.
Un contrapunt, jo mhagués saltat tota la part del futbol, però perquè no mha interessat mai. Per la resta genial!
En Josep Maria Bunyol, amb qui vaig coincidir a la facultat, sestrena amb aquest recull de memòria col·lectiva editat per Ara Llibres. Sí que és cert, que vaig comprar el llibre per ser qui és, però no us penseu que en parlo bé per aquest motiu. És que realment val la pena!