Novel·la negra ambientada a Venècia

Amigos en las altas esferas, de Donna Leon, és un llibre de lectura àgil, que et demana que continuïs llegint. És el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora.

El protagonista és Guido Brunetti, un intel·ligent i familiar comissari de policia venecià.

Es combina la investigació policial amb la seva vida privada i la de la ciutat.

Jo que no he estat mai a Venècia em sembla molt ben ambientada, suposo que els que hi han estat poden hi poden reconèixer la Venècia real.

La trama comença amb una visita a casa del comissari d’un inspector del Ufficio Catastro, que els demana els papers del seu apartament, ja que es va construir de forma il·legal. Però l’inspector no torna més ja que apareix mort. Sembla un suïcidi però en Brunetti no ho veu clar i investiga el cas.

Es trobarà amb corrupció, amb altres morts que s’hi acaben relacionant, drogues...

De fet, fins als dos darrers capítols no descobreixes qui hi ha darrere de les morts que investiga Brunetti i acaba amb aquesta idea, de no hi ha res com tenir amics a les altes esferes.

Mort per justícia

Muerte en verano de Benjamim Black, l’alter ego de John Banville, és una novel.la que es llegeix amb facilitat i que no pots deixar de llegir. Com tota bona novel·la negra hi ha la part de crítica social, en aquest cas es descobreix al final... on tot un grup d’homes que subvencionen un orfenat el qual fan servir com lloc per trobar “carn fresca”. No diré res més per no fer un spoiler.

El mort és Ricard Jewell, que aparentment s’ha suïcidat. Però el doctor Quirke, que és forense, i l’inspector Hackett treballaran per trobar el culpable, perquè estan segurs que ha estat un assassinat.

L’ambientació és un dels punts forts del llibre: olors dels pubs, la del tabac que no paren de fumar els protagonistes... La recreació de la classe adinerada de Dublín està molt aconseguida, així com la idea de la societat irlandesa.

És una lectura i un autor que recomano.

Relatos de Muramaki

Hombres sin mujeres, son 7 narraciones con diversas variaciones sobre hombres abandonados por mujeres o ante su ausencia.

No me gusta demasiado este escritor, aunque debo reconocer que De qué hablo cuando hablo de correr y Después del terremoto, son dos de sus libros que también recomiendo, el primero porqué es el mejor de todos los que he leído sobre el tema, se nota que es escritor y, el segundo igual que Hombres sin mujeres es un conjunto de relatos.

A Hombres sin mujeres, Murakami dice que amar con locura una mujer y que ella se vaya a cualquier lugar convierte a los hombres sin mujeres. Perder una es como perderlas todas. A mi estas teorías me parecen azucaradas pero lo explica de tal forma que no se parece en nada a un libro romántico típico. Es fascinante su manera de fabular.

Sus libros de relatos son muy buenos.