sábado, 31 de agosto de 2019

Flors, confessions i canvis


Mujeres que compran flores, de Vanessa Montfort, és un novel·la sobre dones. Totes unides per una espècie de “guru” que és l’Oliva la florista. Les cinc dones protagonistes es troben a la floristeria, totes compren flors per diversos motius.
Però la veritable protagonista és una noia que acaba d’aterrar al barri, és vidua i sempre ha viscut a remolc del seu marit. I ara es troba perduda i es troba de cop treballant a la floristeria, sense tenir cap idea sobre plantes i flors.
La Marina explica la història i va descobrint alhora que nosaltres les altres dones de la novel·la.
En paral·lel, s’explica l’aventura de la Marina al mar amb el vaixell que havia estat del seu marit. Ha d’arribar a Tanger per tirar les seves cendres, tal i com la va prometre. A mi, tota aquesta part del mar, de com es mou dins el vaixell... tots aquests tecnicismes, em sobren. Es podria explicar de tal manera que els que mai hem navegat amb aquest tipus de vaixells, ens perdem.
La resta de dones també viuran una transformació a les seves vides, entre elles s’ajuden, s’aconsellen, s’escolten.
És un tipus de llibre ben diferent al que estic acostumada, però que ha estat de lectura interessant i recomano.

viernes, 23 de agosto de 2019

Pintades, secrets del passat i conseqüències


L’home de guix, de C.J.Tudor, és una novel·la ambientada en dos temps, el passat i el present. Un passat d’una colla de nens de 12 anys. Però que en realitat no han de deixat de ser aquells nens encara que ara tinguin 40 anys.
El temps els ha passat factura i les circumstàncies. I ara després de tant anys, sembla que el passat els torna a tocar a la porta.
Amb dotze anys, van idear una manera de comunicar-se sense parlar, època en que no hi havia mòbils, a través de pintades al carrer, cada una de la colla tenia un color assignat.
Però tot comença a canviar quan comencen a aparèixer pintades de color blanc.
Amb dotze anys aprenen que qualsevol cosa que puguis fer té les seves conseqüències i ho aprenen amb forma de mort, culpabilitat, i actes que aparentment no han d’acabar malament.
Tots tenen els seus secrets, que no expliquen a la resta de la colla.
Ara, tot es precipita quan torna una de la colla, que va marxar del poble amb la cua entre cames, perquè els seus actes d’adolescència també van tenir conseqüències.
És un llibre que t’atrapa i que vols saber com acaba tot i què va passar i com en el passat.
M’he l’he llegit en tres dies i en recomano la lectura.

miércoles, 21 de agosto de 2019

Relats des de la Lluna


Tot i que el títol, "Relats d'una selenita", ens podria fer pensar en la ciència ficció, res més lluny de la realitat. Els deu relats que formen part d'aquest recull de contes són ben terrenals. Tracta temes universals amb una gran sensibilitat però, sobretot, amb un domini de la llengua extraordinari.
Una lectura molt recomanable per prendre nota mental de com s'ha d'escriure per arribar a l’excel·lència.
Llegir la Bego Olivas és una cura d'humilitat per tots es qui es creuen grans escriptors de relats perquè ens dona una bona repassada a tots plegats. Controla la llengua i el registre en tot moment.
L'editorial Lapislatzuli l'ha encertat de ple amb la publicació de "Relats d'una selenita". L'edició acurada, pròpia d'aquest segell editorial, és una binomi perfecte amb la qualitat de la Bego Olivas com a escriptora.

lunes, 19 de agosto de 2019

Mallorquines y menorquines perdidos en otra isla


Pasaje a Tahití, de Eva García Sáenz de Urturi une dos periodos en islas diferentes. Mallorca y Menorca que me son tan próximas, por distancia y por haber estado en ellas algunos veranos.
I la otra isla es Tahití, a finales del siglo XIX, llena de colonos franceses que no querían relacionarse con los tahitianos.
Todo empieza en Manacor, donde Denis Fortuny, heredero del imperio de las perlas de imitación es acusado por sus hermanos de ser ilegítimo, además un vez muerto su padre quieren inhabilitar a su madre y quedarse el negocio para ellos, una hermana que nunca había mostrado interés por el negocio y solo vivían de los beneficios sin dar un palo al aire. 
La madre, Laina Kane, desaparece y parece que ha caído i se ha matado por un acantilado. Los hermanos son investigados por la policía y Denis decide huir para no ser prisionero ni inculpado.
Se marcha a Tahití, para descubrir cuales son realmente sus orígenes. Él nació y paso los primeros seis años de su vida en esa isla. Allí encuentra a su tío Bastian, que creían muerto y éste le va explicado su historia.
Denis se enamora de la isla y descubre que no siempre es real lo que se ve a simple vista y otras veces se quiere negar la evidencia.
Las dos tramas están integradas perfectamente y acaben uniendo a la perfección.
La historia no es sustentaría sin los personages de la trama principal: los hermanos Fortuny, Hugo y Bastian y Laia Kane.

domingo, 11 de agosto de 2019

El passat sempre torna


No està solo de Sandrone Dazieri és una novel·la que t’enganxa. Una història que comença amb la mort d’una mare i la desaparició del seu fill.
Ho investigaran un parell de persones prou peculiars, una inspectora de baixa, la Colomba, i una home que va ser durant 11 anys segrestat i que es dedica a treballar sobre nens desapareguts, en Dante.
La Colomba i en Dante, no només treballen en paral·lel a la investigació oficial, sinó que es fiquen en tot tipus d’embolics, acaben sent perseguits per la policia... i no dic més per no fer spoilers.
La gràcia dels personatges és que la Colomba pateix crisis d’ansietat, en Dante claustrofòbia i dependència a fàrmacs i han de controlar-se per poder treballar en la direcció correcte.
És un autor que era desconegut per mi i que ha estat una grata sorpresa, així com el llibre, molt recomanable.
Bona lectura.