La mort de
venus, de
la Care Santos, és una novel·la que parteix de l’actualitat, però que a través
d’una troballa a la casa heretada per la Mònica, la protagonista, ens trasllada
a l’època romana.
El que m’ha agradat és la trama, molt rodona i que et
porta per diversos camins que no t’esperes.
És cert, que al principi entres molt en la història
de la vida de la Mònica i en Xavier. De cop i volta et trobes immersa en la
història de la casa i sembla que s’hagi oblidat dels problemes de custòdia d’en
Xavier, però tot en el llibre té una raó de ser i no s’oblida de res, és una
impressió. Però, com ja he dit és un llibre amb final rodó.
M’he empassat el llibre en tres dies. Fonamental els
capítols curts, els que em coneixeu ja sabeu que per mi un llibre així, té un
nom: llibre de transport públic.
Ho diré amb la boca petita, però és el primer llibre
que llegeixo de la Care Santos, sé que és imperdonable... i més quan veus que
els llocs, carrers i tot plegat són propers, quan has viscut sempre a Mataró i
has fet vida de centre.
De fet el motiu principal d’aquesta lectura és perquè
a la pàgina 297 surt l’adreça del meu bloc, per parlar d’un local que
antigament hi havia hagut al baixos d’on visc, sí Biada 123, exacte.
Sigui pel motiu que sigui, lectura molt recomanable.
