Les daurades pomes del sol, és un llibre de relats de ciència
ficció del més que reconegut en el gènere Ray Bradbury.
No soc gaire entusiasta de la ciència ficció, per dir que he llegit
ben poca cosa, però com que aquest llibre era de relats, em va
semblar una bona manera d’entrar en el gènere. A més, sempre que
puc intento llegir llibres de relats, ja que és amb el que em sento
més còmode alhora d’escriure.
De les històries que es poden llegir en aquest llibre, una ja la
coneixia “El so d’un tro”, tot i que no l’havia llegit
sencera, i , realment val la pena.
De fet, tens la sensació que estàs llegint unes contes, ja que al
tractar-se de ciència ficció, com passa amb la novel.la negra, hi
ha aquella part de denuncia social, que per qui no hi està
acostumat, els pots semblar que tenen moralina.
Bradbury dona ales a la seva imaginació amb futur distòpics, coets
espacials, dinosaures, viatges a Mart… Narrat amb una simplicitat,
de forma elegant però sense renunciar al sentit de l’humor.
Planteja dilemes que sempre han fascinat i intrigat a l’home com la
conquesta de l’espai.
Si us voleu endinsar en la ciència ficció, crec que aquesta és una
bona elecció.
