domingo, 30 de diciembre de 2018

Danses de gavines i de ballarins


La danza de la gaviota, d’Andrea Camilleri, és com totes les seves novel·les més que recomanable.
No sé de si les gavines moren com ho explica només començar el llibre, però sí que sé quan sembla que ploren i el que fan es treure pels ulls l’accés de sal del mar.
Per acabar l’any, un llibre d’un sicilià, sembla que últimament només llegeixi autor italians... Però Camilleri, és el gran!
El títol del llibre és una parel·lelisme amb una de les morts. Hi ha girs argumentals interessants i personatges que te’ls creus tu, però en Montalbano no.
I com tot gènere negre, hi ha la part de crítica social, un exemple que t’arrenca el somriure:
“Montalbano decidió que había que modificar el articulo 1 de la Constitución: Italia es una República basada en la venta de droga, el retraso sistemático y el parloteo vano”.
Montalbano és curiós fins i tot quan s’inventa excuses: diu que li han de fer un doble Scocson... no explico que significa per no fer un spolier.
Camilleri és tan gran que fins i tot fa una “cameo” dins el mateix llibre: ¡Qué maravilla si él dejara de poder contarle la historia a Camilleri!

viernes, 28 de diciembre de 2018

Químics, japonesos, Bar Lume i una mort


El juego de las tres cartes, és el segon llibre de la trilogia del Bar Lume, ubicat a la població italiana de Pineta.
En aquesta novel·la Massimo, el propietari del Bar Lume és l’encarregat del càtering d’una convenció de químics de tot el món, fins que un dels ponents mort en estranyes circumstàncies.
Massimo es converteix en testimoni alhora que en ajudant de la policia perquè parla bé l’anglès i llavors entre el joc un jove japonès de la convenció i un estrany joc de traduccions: de l’italià a l’anglès i de l’anglès al japonès i viceversa. Fins que en Massimo acaba descobrint qui pot haver enverinat el ponent.
Aquest llibre m’ha agradat més que el primer de la sèrie.
Un de les coses més divertides és la nota que li escriu a una moto mal aparcada que no deixa passar els cotxes i que firma com a Batman. Li posa un cadenat a la roda i amaga la clau en un dels testos que hi ha davant d’on hi ha la moto.

martes, 25 de diciembre de 2018

És de mal barrejar l’amistat i els negocis


Venganza de Benjamin Black és una novel.la plena d’intriga, però aquesta està més en els personatges que en els actes que els envolten.
Dos socis que comparteixen fins i tot les vacances amb les famílies a la mateixa casa, apareixen primer un mort per un tret en un vaixell a la deriva davant del fill del seu soci.
Dos socis que un era qui manava més que l’altre. Al cap d’un dies apareix mort l’altre soci. Les vídues no saben què està passant.
Un metge forense, el doctor Quirke, i un inspector de policia, Hackett, interroguen les dues famílies i cerquen la veritable raó de tot plegat.
Al final es desvetlla la intriga i et sorprèn.
Benjamin Black, el pseudònim de John Banville, és un dels escriptors dels gènere negre que cal llegir.

martes, 11 de diciembre de 2018

Contes: entre la duresa i la supervivència


Una mujer desposeída, de Shobha Rao, és un recull de bons contes, alguns morbosos, altres amb un final difícil de comprendre, però sobretot narracions dures i cruels.
L’autora és d’origen indi criada a Estats Units. D’aquí que tots els contes passin o bé a la Índia o bé els personatges en tinguin l’origen.
La duresa és la característica dels contes: es tracta el abusos infantils, les violacions i la perversitat humana. Una de les característiques és el nexe entre històries, es repeteixen personatges d’un relat a un altre.
El llibre és molt interessant de llegir, malgrat que les històries siguin tristes i dramàtiques i que els personatges poques vegades busquin la felicitat, més aviat, el que cerquen és sobreviure, fins i tot en la seva desgràcia.

jueves, 6 de diciembre de 2018

Llibres en la ficció que traspassen la pantalla


Calor Helado és una dels llibres de la sèrie Castle, hi apareix com a llibre d’èxit de l’escriptor fictici. Però quan aquest llibre es converteix en realitat, passa que els llegeixes i et submergeixes en un dels seus capítols. És com màgia.
Tots els nomes estan canviats, però és fàcil reconèixer els principals protagonistes de la sèrie. En Ricard Castle és en Jameson Rook, que enlloc de ser escriptor famós, és periodista amb dos pulitzers. La Kate Beckett és la Nikki Heat. En Javier Espósito i en Kevin Ryan són el Roach. I la Lanie Parish, la forense, és la Lauren Perry. Però tots fàcilment identificables amb els personatges de la sèrie.
En aquest llibre, la Nikki Heat quasi està a punt de descobrir qui va matar la seva mare, que enlloc d’advocada com a la sèrie era concertista de piano. Però el que descobreix fa que tot el que sempre havia pensat trontolli.
Lectura entretinguda, pels amants de la sèrie i que t’empasses amb res. I pels que mai heu vist la sèrie, lectura lleugera de gènere negre, apta per a tots els públics.