La danza de los tulipanes, de l’Ibon Martin, recupera a l’Ane Cestero,
l’ertzaina que ara encapçala la Unitat d’Homicidis d’Impacte. Una unitat que té
el primer cas davant la mort de dones que porten el segell d’una tulipa.
Arriben a la conclusió que les dones mortes, la primera va ser a Galícia,
estan relacionades amb un convent de clausura de la zona d’Urdaibai.
La primera mort, la que obre el llibre és la d’una famosa periodista,
casada amb un maquinista de tren, que veu com no pot aturar al tren al reconèixer
la seva dona asseguda en una cadira i lligada al mig de la via per on passa en
aquell moment el seu tren.
La veritat és que intueixes que va passar amb les dones ara mortes, que
quan eren adolescents van anar a Lourdes a fer de voluntàries, a través de les
monges de clausura.
Al mig de la investigació apareix de tant en tant algun capítol que
parla l’assassí, sense saber de qui es tracta. Ja que fins al darrer moment no
se sap definitivament de qui es tracta. Però tot, comença amb una necessitat de
venjança.
Jo em pensava que hi hauria un retorn de la Leire Altuna, però només
surt de passada i al final si que pareix físicament però de forma molt diluïda.
Per fi, un llibre de l’Ibon Martin que es pot comprar a tot arreu, ja
que els anteriors els he hagut de llegit en ebook.
Us el recomano. I si agafeu transport públic és ideal com tots els seus
llibres, que amb capítols curts et quedes amb ganes de més i llegeixes a tot
arreu.
Bona lectura!
