Aquesta novel·la de Pau Faner em va caure a les mans tot remenant a Llibre Viu. Tal i com vaig llegir-ne l’autor,
no vaig dubtar un moment en agafar-lo. Poder llegir una novel·la en menorquí, és
un gran regal.
M’ha sorprès per la barreja de fantasia i realitat. A més, fa un repàs
exhaustiu de la història a través de les vides dels membres d’una família.
Sí que és cert, que al principi vaig pensar que em prenia el pèl, ja que
el protagonista del primer capítol el condemnem a mort, però se’n surt i torna
a començar una nova vida i de cop, al tercer capítol el condemnen a mort i l’executen...
aquí vaig flipar. Després vas entrant en la història de tota la família a
partir d’aquest primer protagonista. I tant ell, com una musa que apareix
fregant un anell i fa tot el que se li demana son recurrents en tota la
novel.la.
A l’inici hi ha diverses morts violentes, de fills que maten les seves
mares, però després la cosa es calma.
L’altre aspecte recurrent és el bordell del carrer Sant Joan on hi
passen hores diversos homes de la família.
No em podia oblidar de comentar els títols de cada capítol! Són
descriptius del que hi passa, aquest Pau Faner, sembla que em vulgui aixecarà la
camisa! Però res més lluny de la realitat i és que aquest llibre és més conegut
perquè el va convertir en teatre que no pas com a novel·la. Suposo que els
títols vénen d’aquí.
