jueves, 31 de agosto de 2017

Buscant les arrels


Todo lo perdido y encontrado és una novel·la plena de nostàlgia. Una història damors no resolts, esperances frustrades, retrobaments inesperats i, sobretot, records i sentiments.
La Kate ha perdut la mare, una ballaria famosa a nivell internacional. La seva àvia, que era la mare adoptiva de la seva mare, just abans de morir li confessa que la veritable mare lhavia volgut conèixer i ella no li ho havia dit mai, ja que a ser abandonada just acabada de néixer. Li dona la carta que va rebre, dins la qual hi ha una petita litografia que és idèntica a la seva mare.
Investiga i troba lautor del quadre, el qual la convida a Còrsega a passar un dies i li explica la història de lAlice, la seva veritable àvia. Finalment aconsegueix també localitzar-la a ella.
Amb les històries dun i de laltre, en el llibre es recreen capítols de la història europea del segle XX.
La prosa és molt visual, és fàcil introduir-thi perquè evoca imatges, sons, olors i sabors.

No sassembla gens als tipus de llibres que acostumo a llegir i en canvi, mha agradat i sorprès moltíssim. Mhe quedat enganxada amb la història i ha estat un gran plaer llegir-lo.

domingo, 27 de agosto de 2017

Qui ets?


Mhe  llegit en un obrir i tancar dulls La mano que te da de comer, una novel·la signada per A.J.Rich que no deixa de ser un pseudònim de les autores Amy Hempel i Jill Climent.
Tot comença quan a Morgan arriba a casa i es troba que el seu promès, en Benett, és mort i sembla que han estat els seus tres gossos. Però dic sembla, perquè la seva opinió va canviant a mesura que descobreix que el seu promès, no és qui diu ser ni treballa del que explicava. És més, la clau de casa seva que li va donar, no obre cap casa perquè ladreça tampoc existeix.
Entre la lluita per salvar els seus gossos i el procés de descoberta, sadona que potser els seus estudis de victimologia, de la qual en fa la tesina, no lhan protegida de ser una víctima dun depredador.
Al finar és desconcertant i et llegeixes els tres darrers capítols duna tirada per saber com acaba tot plegat.
És un llibre que enganxa molt, amb capítols curts, ideal per llegir en el transport públic.
Us el recomano! Bona lectura!

lunes, 21 de agosto de 2017

Reflexions en ple vol


Pilot de guerra d’Antoine de Saint Exupéry és una novel·la curta en la que l’autor de El petit príncep mostra la seva faceta com a aviador durant la II guerra mundial.
El protagonista és enviat a una missió totalment absurda de la qual tornen un de cada tres.
Durant el vol, reflexiona sobre molts temes: la guerra, la caòtica derrota francesa del 1939, la religió, l’humanisme, la infància, etc.
És un llibre més de reflexions que d’acció, una mica espès, però prou interessant.

jueves, 10 de agosto de 2017

Lectura d’estiu


Calor desnudo de Ricard Castle, és la segona entrega dels llibres de la sèrie Castle.
Els personatges són els mateixos, amb els noms canviats, però fàcilment identificables. Castle es diu Jameson Rook i és periodista, Becket es diu Nikki Heat.
En aquesta novel·la estiuenca, hi ha acció, persecucions i tots els elements que estem acostumats a la sèrie.
La trama gira al voltant de la mort d’una “periodista” sensacionalista, que estava escrivint un llibre sobre personatges famosos. El darrer capítol del llibre és el que porta de cap a tothom, perquè desvetlla un gran secret i és per això, que aquest no serà l’únic cadàver...

sábado, 5 de agosto de 2017

Curiositats d’un carrer


El carrer de Barcelona, cent històries i un carrer, de la Pilar González-Agàpito, repassa un dels carrers més comercials de la ciutat. Explica a través dels testimonis protagonistes botigues que han existit i d’altres que encara perduren.
Com no podia ser d’altre manera, la Pili em descobreix curiositats del carrer més transitat, sense desprestigiar la riera, i més comercial, des dels seus inicis.
És un llibre que el recomano a tots els mataronins, perquè no podem oblidar les nostres arrels. I de com, aquesta ha estat sempre una terra d’acollida, ja que molts dels primers comerciants del carrer Barcelona, no eren mataronins.