Una història de bandolers

Galceran, l’heroi de la guerra negra, de Jaume Cabré, és un llibre que va ser escrit per a adolescents, tot i que el llenguatge i la forma com està escrita no crec que sigui per aquesta edat. Té 111 pàgines i per tant és de lectura ràpida.

No és un escriptor que m’agradi especialment, això que barregi les converses enmig de la narrativa, que els personatges tinguin diversos noms i sembli que li agradi fer servir paraules que no es troben ni tan sols al diec.

De totes maneres, aquesta novel·la és una petita joia, amb una història que enganxa i, a més, amb capítols curts que permet una lectura de transport públic.

La trama gira al voltant d’en Jaume Galceran, també conegut com a Queraltó. Es converteix en bandoler i en líder de bandolers amb l’únic objectiu de venjar la mort del seu germà. És temut per tothom per la seva violència i crueltat. L’acció se situa al segle XIX, en plena Guerra Carlina en ple descontentament de la pagesia davant la dictadura a què és sotmesa per part del govern central.

Resoldre enigmes

Claire Dewit y la ciudad de los muertos, de Sara Gran, l’encaixen dins la novel.la negra, però és molt més que això. És cert que hi ha un mort principal, que en principi no és més un desaparegut, i una investigadora privada que es contractada per trobar la veritat.

La novel.la també és una crítica social, de com l’huracà Katrina va debastar Nova Orleans, de com molts nens van quedar desemparats sense famílies, de les armes de foc, de l’abús de les drogues, de la pedarastia, dels crims per justicia, de com Nova Orleans pot espatllar nois intel·ligents i amb un futur trencat, de com és possible morir en una ciutat on els trets mai se sap per qui van...

També posa de manifest la mala fama dels investigadors privats, que busquen la veritat, però qui els cotracta a vegades no la vol saber de veritat.

Claire Dewit és una investigadora fora del comú, que sol caure malament a la gent, però que Sara Grant ens la fa propera i com a lector et cau bé.

Un altre aspecte curiós és la constant referència a Detécttion de Silette, un llibre que Dewit sap de memòria i va recitant-te fragments perquè l’ajuden a ser millor investigadora. Aquest llibre és un element totalment fictici que ha creat l’autora. De fet, vaig estar buscant-lo per Internet i la única refèrencia que en vaig trobar va ser aquesta novel·la.

 Recomano llegir-lo, perquè dona una nova visió dels investigadors privats a què ens tenen acostumats la resta d’escriptors.

Una vespino perduda i una noia desapareguda

A La paciència de l’aranya, d’Andrea Camilleri, en Montalbano convalescent a casa i cuida’t per la seva promesa, rep una trucada per participar en un cas. S’ha trobat la vespino d’una noia i ella ha desaparegut. Tot sembla que és un segrest. Però la trucada reclamant diners tarda a arribar. A més, la família no té diners i sembla que els segrestadors demanen qui pagui l’oncle de la noia. Que a més és el culpable de la situació malaltissa de la noia segrestada.

Al final en Montalbano treu l’entrellat del cas pel seu compte, d’un delicte que parteix de l’odi. La característica principal de la novel·la és que no hi ha cap mort.

Camilleri fa una crítica al periodisme sensacionalista, a les relacions familiars complicades i a com l’opinió pública pot malmetre la imatge d’una persona.

Un llibre de ràpida lectura i com m’agrada a mi amb capítols curts, que fan la lectura lleugera i amena, sense menysprear en cap cas l’estil i la qualitat de l’obra.