sábado, 27 de enero de 2018

Tenir més de noranta anys i protagonitzar una novel·la


Tres abuelas y un cocinero muerto de Minna Lindgreen, és una novel·la protagonitzada per tres àvies majors de 90 anys. Un dia saixequen i descobreixen que el cuiner de a seva residència, el Bosque del Crespúsculo, i volen descobrir que ha passat. A més lassistent social ha estat acomiadat.
Les tres àvies estan perfectes de salut i viuen en apartaments independents.
Sembla que estiguem davant duna novel·la de misteri però la intriga és secundària, ja que a la residència passen coses que els fa pensar que sestan tornant paranoiques. I en realitat és un llibre que vol reflectir la situació de la gent  gran, els abusos per part de la direcció de sobre medicar-los per poder-los tancar a la sala de demència i així esperar que es morin. A més els desapareixen coses dels apartaments i el personal i entra amb impunitat.
El millor són els personatges, la seva alegria de viure i les ganes de fer coses, com sortir a donar voltes per la ciutat amb el tramvia. I anar als enterraments dels companys de residència.
La lectura és molt amena i àgil. És una novel·la sobretot divertida i que forma part duna trilogia. Aquesta és la primera de la sèrie. 

martes, 23 de enero de 2018

Desterrados a Guinea

Bioko de Marc Pastor, es una de esas novelas difíciles de determinar su género. Estaría entre histórica, ciencia ficción, intriga, aventuras…
Moises Corvo, el protagonista es acusado de traición por vender armas a los bereberes del norte de África y los destierran a la isla de Ferndoo poo en Guinea, donde la corona española tiene un destacamento de soldados, todos ellos, a excepción de un par, también desterrados por actos ilegales.
Corvo será testimonio de masacres a indígenas y querrá saber quien es el autor. Además el capitán Ulises le pedirá que lo investigue. Llegará hasta el final y por el camino descubrirá otros misterios que esconden la isla.
En paralelo hay una trama de los ingleses que buscan en la isla material que les permite los viajes a través del tiempo.
Lo bueno del libro, es que no te esperas como termina y consigue engancharte des del principio.
Es fácil de leer y entras en la historia que pierdes la noción de las horas que llevas leyendo. Además, tiene capítulos cortos, ideal para leer también en el transporte público.
Más que recomendable. Buena lectura.

jueves, 18 de enero de 2018

Viatge pel passat i el futur

Mataradero cinco de Kurt Vonnegut és un llibre que no sabria com classificar aquest llibre, història i alhora ciència ficció? O simplement és una novel.la irònica?

De fet explica fets reals de la Segona Guerra Mundial però també el personatge fa salts en el temps, i pots anar munt i avall de la seva pròpia història. A més, sembla que el protagonista el soldat Billy Pilgrim és l’ater ego de l’autor, alhora té un segon alter ego, l’escripció de ciència ficció Kilgore Trout, que en Billy Pilgrim llegeix i segueix.

Pilgrim és capaç de veure i reviure la seva vida passada i futura. Una possible explicació racional d’això podria ser un trauma o una ferida de guerra, o una lesió quan cau l’avió on viatja i només sobreviu ell i el copilot, però a més resulta que ja de gran comença a parlar i fer conferències sobre els extreterretres que el van abduir.


Condidero que és un llibre peculiar, però sempre va bé llegir d’estils diversos que no et deixen indiferent.

domingo, 14 de enero de 2018

Crims del passat

La sustancia del mal de Luca d’Andrea és una llibre que lectura àgil però que cuida molt els detalls. Està ambientada en els Alps i sembla que vagi destinada als amants de la natura, la neu i l’escalada. Però res més lluny de la veritat.
El guionista Salinger torna a la terra natal de la seva dona amb la seva filla petita. Allà està gravant amb el seu soci un reportatge, però tenen un accident i ell és l’únic supervivent. Mentre intenta recuperar-se no pot evitar investigar uns crims que van passar en aquelles terres fa 40 anys.
Anirem descubrint alhora que el protagonista la història que amaga tot un poble. És allò dels pobles petits on el forani té problemes per descubrir una veritat amagada per tots, també pel seu sogre.
És divertida la relació amb la seva filla, que només amb cinc anys, a vegades sembla tenir més seny que ell mateix.

 M’he l’he llegit en tres dies, per què està tan encuriosida amb el protagonista per saber què va passar i si aconsegueix saber la veritat després de tants anys.

miércoles, 10 de enero de 2018

Secrets i aparents suicidis

Els bons suicides és encara millor que L’estiu de les joguines mortes. Toni Hill ambienta les seves novel.les a Barcelona i això fa gràcia quan estas veient els moviments de l’inspector Hèctor Salgado i l’agent Leire Castro.
Encara amb el final del primer llibre fresc, la desaparació de la ex-dona de l’Hèctor Salgado, han de començar a investigar uns aparents suicidis de treballadors d’una empresa de cosmètics.
La traa s’embolica, perquè els tres morts van estar reunits en unes jornades de treball per equips i amaguen un secret del que va passar aquell cap de setmana.

 És una lectura amena, que enganxa i que amb dos dies me l’he empassat. Quan un llibre fa que pensis que el camí va per un lloc i resulta que acaba amb sorpresa, és quan et quedes ben enganxat. Bona lectura!