domingo, 24 de marzo de 2019

Tornar a la vida des d’Auschwitz


supervivent i testimoni, pren la paraula i explica el que viure ella i les altres supervivents, algunes encara en contacte.
No es tracta d’un llibre de memòries sinó d’un document testimonial. Està formada per una sèrie de monòlegs rodejats de poemes.
Cada personatge, la majoria dones, negocia amb el passat a la seva manera: des de la consciència tràgica de no ser comprès, fins a la fugida endavant de formar una família, criar els fills i treballar. Des de la culpabilitat per haver sobreviscut fins al sentiment de responsabilitat moral de testimoniar en nom dels que no van tornar.
M’ha semblat impactant el cas del noi de dinou anys que torna i no quedi ningú de la seva família ni amics i acaba en un manicomi del que quan ha de sortir no ho vol, la institució ho arregla i s’hi està durant vint anys, fins que uns amics del camp el localitzen, el rescaten i li obren ulls al món.

jueves, 14 de marzo de 2019

Escriptora i sospitosa


El Faro del silencio de l’Ibon Martin és una novel·la negra ambientada a la costa est de Guipuzcoa. Últimament estic llegint gènere negre de proximitat, i és bona com la sueca, la noruega... i almenys aquí els noms no et són estranys. A sobre redescobreixes zones del nord que desconeixies, perquè no sé que passa que els autors dels nord s’estan consolidant en el gènere.
En aquest cas l’Ibon Martin presenta un personatges ben caracteritzats, una bona ambientació i manté al lector expectant per saber com acaba tot.
La Leire Altuna viu en un far al poble de Pasaia. Comencen a aparèixer mortes dones, les primeres relacionades directament amb ella. Es converteix en la principal sospitosa. Incrèdula, investiga per la seva banda perquè no pot concebre que la considerin capaç de matar, i a sobre obrir els estómacs i endur se’n la grassa.
De fet, l’assassí o assassina és una imitador del “sacamantecas” un brutal assassí en sèrie que va atemorir Vitòria durant el segle XIX.
Hi ha enveges, morts i també una mirada al passat del poble quan tals 80 tota una generació de joves va anar morint per culpa de les drogues, que no deixava de ser una forma de guanyar-se la vida en una època difícil econòmicament.