Històries Zen

101 històries zen, de Nyogen Senzaki, és un petit tresor que m’he llegit en una tarda. Les històries són curtes, curioses i amb un final sorprenent, ja que tens la sensació que falta alguna cosa, però en realitat la història està tancada perquè el mestre o el deixeble Zen ha après un ensenyament.

Lectura molt recomanable!

Hi ha frases genials per tot el llibre, com per exemple: “El meu cor crema com el foc, però el meus ulls son freds com cendres apagades” o “Aquest dia no tornarà mai més. Cada minut té el valor d’una joia esplèndida”.

Sóc poc amant de reproduir massa fragments de textos. Aquesta vegada en faig una excepció, aquí teniu un conte sencer:

La lluna no es pot robar

En Ryokan, un mestre zen, vivia de la manera més senzilla possible en una petita cabanya al peu d’una muntanya. Un bon dia, a la tarda, quan ell no hi era, un lladre va entrar a la cabanya només per descobrir que allà no hi havia res que es pogués robar.

En Ryokan, que tornava en aquell moment, se’l va trobar a casa seva.

—Deus haver fet un viatge força llarg per visitar-me —li va dir—, no seria just que marxessis amb les mans buides. Si us plau, accepta la meva roba com a regal.

El lladre estava desconcertat, però finalment va agafar la roba i va escapolir-se.

En Ryokan va seure tot nu, observant la lluna i, es va dir tot pensarós:

—Pobre germà. Tant de bo li hagués pogut donar aquesta llum meravellosa.