sábado, 2 de julio de 2016

Ànimes grises, Philippe Claudel


Ha estat una lectura lenta però pausada, creia que tenia a les mans una novel·la negra... al final ha resultat que l’assassinat de l’inici és tan sols un pretext per tractar temes transcendentals de l’ésser humà.
De fet, m’he quedat amb les ganes de que hi hagués més investigació, més gènere negre i que no es deixés tant en obert qui va matar la nena.
Claudel aconsegueix recrear amb la seva prosa l’època en la que passa tot, els darrers anys de la Primera Guerra Mundial en un petit poble.
El narrador, escriu en primera persona, és un policia que es espectador de tot el que passa i que escriu la història en la seva vellesa.
Després d’aquesta lectura em ve de gust alguna cosa més lleugera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario