La fina línia entre el seny i la bogeria

El día que se perdió la cordura, d’en Javier Castillo, és una novel·la que t’atrapa i no vols deixar. Vols saber, vols explicacions, vols arribar fins al fons...

Amb els seus capítols curts i finals inesperats la trama t’enganxa i en vols més. Capítols ideals, llibre de transport públic.

Podríem dir que la conclusió del llibre és que no tots els que tenen seny en tenen tant, ni tots els bojos ho són tant. A banda, de com és possible que una persona es pugui convertir en jutge i botxí i que ho faci amb la convicció que allò és correcte.

La novel·la està plena de gir argumentals, alguns dels més espectaculars al final del llibre.

A l’epíleg deixa una porta oberta i vols saber més. Per sort, hi ha una segona part que sembla que tanca tots els fronts que han quedat a mitges o totalment oberts.

A mi m’ha agradat però de moment crec que no llegiré la segona part.