supervivent i testimoni, pren la paraula i explica el
que viure ella i les altres supervivents, algunes encara en contacte.
No es tracta d’un llibre de memòries sinó d’un
document testimonial. Està formada per una sèrie de monòlegs rodejats de
poemes.
Cada personatge, la majoria dones, negocia amb el
passat a la seva manera: des de la consciència tràgica de no ser comprès, fins
a la fugida endavant de formar una família, criar els fills i treballar. Des de
la culpabilitat per haver sobreviscut fins al sentiment de responsabilitat
moral de testimoniar en nom dels que no van tornar.
M’ha semblat impactant el cas del noi de dinou anys
que torna i no quedi ningú de la seva família ni amics i acaba en un manicomi
del que quan ha de sortir no ho vol, la institució ho arregla i s’hi està
durant vint anys, fins que uns amics del camp el localitzen, el rescaten i li
obren ulls al món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario