Escriure des de la pròpia experiència

Un terra solitària de la Bel Olid, m’ha semblat una novel·la curta molt intimista.

És la seva primera novel·la i la primera que llegeixo d’ella. Si ja no m’havia cridat mai l’atenció llegir-la, em reitero. M’ha semblat una novel·la per explicar, qui sóc, d’on i on vaig, de forma novel·lada es clar.

Les novel·les que semblen escrites com a teràpia pels autors no m’han agradat mai. A mi, doneu-me ficció de debò, no m’expliqueu les vostres neures.

Decididament, a mi m’ha decebut força, m’esperava una altre cosa... i va guanyar un premi... a qui ja em perdo. Premi que qui ha guanyat enguany si que em mereix el seu respecte tant pel premis que ha guanyat abans del documenta, com per haver pogut llegir un relat guanyador de premi Planeta Lletra en primícia.