martes, 9 de octubre de 2018

Canigó, de Jacint Verdaguer


Quan anava a pioners una vegada vam fer una ruta des de Sant Martí del Canigó fins a Sant Miquel de Cuixà. Va ser una ruta molt xula, especialment quan arribant a Sant Martí al capvespre vam començar a sonar les campanes. Aquesta màgia és la que traspua a través daquest llibre.
Sí que és cert, que hi ha tota una història de guerra contra els sarraïns, damor entre Gentil i la pastora i les fades, que el porten amunt i avall com si hi anessin volant el pare Tallaferro i el germà Guillem, assassí de Gentil i qui construeix Sant Martí com a constricció pel seu pecat.
Es barreja la part narrada i la poesia, és una curiosa combinació.
El llibre és una adaptació dArtur Martorell per a joves i que acaba amb un glossari, sobretot de la part poètica que fa servir paraules que sacosten més a un català antic que contemporani. 
És un clàssic de la literatura catalana que crec que tots hauríem de llegir encara que fos en un adaptació com aquesta.
A més, qui no en coneix aquest fragment?
Muntanyes regalades
són les del Canigó.
elles tot lany floreixen,
primavera i tardor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario