A La
paciència de l’aranya, d’Andrea Camilleri, en Montalbano convalescent a casa i cuida’t per la seva promesa, rep una trucada per
participar en un cas. S’ha trobat
la vespino d’una noia i ella ha
desaparegut. Tot sembla que és un segrest. Però la trucada reclamant diners
tarda a arribar. A més, la família no té diners i sembla que els segrestadors demanen
qui pagui l’oncle de la noia.
Que a més és el culpable de la situació malaltissa de la noia segrestada.
Al final en Montalbano treu l’entrellat del cas pel seu compte, d’un delicte que parteix de l’odi. La característica principal de la novel·la
és que no hi ha cap mort.
Camilleri fa una crítica al periodisme
sensacionalista, a les relacions familiars complicades i a com l’opinió pública pot malmetre la imatge d’una persona.
Un llibre de ràpida lectura i com m’agrada a mi amb capítols curts, que fan la
lectura lleugera i amena, sense menysprear en cap cas l’estil i la qualitat de l’obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario