No sóc de llegir poesia, però quan dos
persones que m’aprecio
molt presenten un projecte com Un pont de
versos, faig una excepció.
Dos persones unides per la mateixa malaltia,
el parkinson, un català, Salvador Riera, i una neardelandesa, Maieke Maerevoet,
escriuen poesia a quatre mans.
Cada un dels poemes es pot llegir en català,
castellà, anglès i neerlandès. Entre els dos poetes hi ha una gran distància en
quilometres i lingüístic.
La presentació va estar molt bé. I per mi, el
millor de tots en Genís Mayola, que recitava sense declamar i amb contacte
visual amb el públic. Tal i com s’ha de
llegir, al meu entendre la poesia.
Els poemes, són dels que s’entenen. Això és d’agrair. A més, els autors han donat tots els drets d’autor a la investigació de la malaltia del Parkinson.
Una presentació molt emotiva alhora que molt pensada d'una obra d'enginyeria poètica que crec que no cal ser amant de la poesia per gaudir-ne. En Genis... gran, enorme, dient uns poemes molt directes amb tota la intenció i la claredat que el caracteritzen. En quan al llibre, crec que no cal ser amant de la poèsia per gaudir-lo.
ResponderEliminar