Amigas gafes y planes locos

Tierra trágame y escúpeme en el Caribe, de Ivanka Taylor, es una novela de tres amigas, que en realidad son cuatro.

Una noche de borrachera se les ocurre que como Alba se está separando de su marido, el cual se ha ido con una chica más joven de su trabajo, deben ir al festival de cine de Málaga para que se tire al actor Mario Santos, y así celebrar su 40 cumpleaños.

Deciden irse en coche pero un control policial las pone nerviosas porque llevan drogas en el coche y  acaben teniendo un accidente. 

A partir de ahí, todo les empieza a salir mal, es como una comedia de enredos pero que cada vez la situación es más y más absurda. Y parece no tener fin. Aunque, por el camino parece que una se enamora, la otra encuentra su alma gemela, otra sale del armario del que no sabia que estaba metida y la que tenia la vida familiar ideal, ve como se desmoronada delante de sus narices.

Tras pasar el peor fin de semana de sus vidas, todo parece ponerse en su sitio pasado unos meses. Y hasta da un poco de “repelús” que después de ver lo gafes que han sido, todo tenga un final feliz de color de rosa.

El passat sempre torna encara que t’hi neguis

Morir no es lo que más duele, de l’Inés Plana, és una novel·la negra que sorprèn fins al darrer moment.

Tot comença quan un home apareix penjat, tot fa pensar en un suïcidi fins que veuen que tot ha estat simulat i que li han arrencat els ulls.

L’home és un respectat professor i pare de família, al qual li troben a la butxaca dels pantalons un paper amb el nom i l’adreça de la Sara Azcárrega. Aquesta noia viu de forma solitària, no té amics ni vols relacionar-se directament amb gent. Tot fruit, d’un passat que no vol recordar, però que l‘ha marcat per sempre més i no hi pot fer més.

La policia comença a investigar, el tinent Tresser va lligant caps, fins que arriba a establir el vincle entre les dues persones, un vincle en què hi apareixen altres personatges, i ell mateix hi està d’alguna forma relacionat.

Però sembla que a l’inici de la investigació tot són pals a les rodes, ja que la Sara entrà en un estat catatònic, l’endemà de la mort de Tomàs García Huete, el professor, quan troba dins la seva nevera els ulls que li havien arrencat al mort.

És el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora i m’ha agradat molt. L’autora a més, és de Barbastro, que m’ha fet gràcia, ja que som molts els que hi hem passat per anar cap a la Vall de Pineta. Ah! I també, tot i que, la trama passa a Madrid i voltants, els que som de la costa catalana cap al nord també ens hi sentim reflectits... ja que la única terra que trepitgen és Lloret de Mar, i, tot i que ja no és Maresme, és a tocar als darrers pobles de la comarca.

Us anima a llegir-la.

Venjança

La danza de los tulipanes, de l’Ibon Martin, recupera a l’Ane Cestero, l’ertzaina que ara encapçala la Unitat d’Homicidis d’Impacte. Una unitat que té el primer cas davant la mort de dones que porten el segell d’una tulipa.

Arriben a la conclusió que les dones mortes, la primera va ser a Galícia, estan relacionades amb un convent de clausura de la zona d’Urdaibai.

La primera mort, la que obre el llibre és la d’una famosa periodista, casada amb un maquinista de tren, que veu com no pot aturar al tren al reconèixer la seva dona asseguda en una cadira i lligada al mig de la via per on passa en aquell moment el seu tren.

La veritat és que intueixes que va passar amb les dones ara mortes, que quan eren adolescents van anar a Lourdes a fer de voluntàries, a través de les monges de clausura.

Al mig de la investigació apareix de tant en tant algun capítol que parla l’assassí, sense saber de qui es tracta. Ja que fins al darrer moment no se sap definitivament de qui es tracta. Però tot, comença amb una necessitat de venjança.

Jo em pensava que hi hauria un retorn de la Leire Altuna, però només surt de passada i al final si que pareix físicament però de forma molt diluïda.

Per fi, un llibre de l’Ibon Martin que es pot comprar a tot arreu, ja que els anteriors els he hagut de llegit en ebook.

Us el recomano. I si agafeu transport públic és ideal com tots els seus llibres, que amb capítols curts et quedes amb ganes de més i llegeixes a tot arreu.

Bona lectura!

Amor incondicional a qualsevol preu

El día que se perdió el amor, de Javier Castillo, és la continuació de El día que se perdió la cordura.

Es posa punt i final a aspectes que havien quedat oberts. Es repeteixen protagonistes. En aquest llibre les trames són tres dividides entre els cinc protagonistes.

Està escrita en tercera persona excepte els capítols d’en Jacob, aquell home que obria el primer llibre amb un cap degollat a les mans.

Ara la persona que apareix també va nua però porta un missatge, el de dones que han de morir.

Hi ha un munts d’ingredients que fan la lectura atractiva: segrestos, assassinats, bogeries, somnis, secta...i malgrat el títol en Jacob i l’Amanda s’estimen en bogeria, el seu amor no és perd, tot i que se’n perdre d’altres pel camí.

Javier Castillo, aconsegueix enganxar-te des de la primera pàgina, tal i com passa amb el primer llibre. Cal llegir-los per ordre per entendre l’evolució dels personatges i el perquè de tot.

Ossos que porten al passat

La mujer verde de Arnaldur Indridason és el primer llibre que em llegeixo d’aquest autor. La veritat és que m’ha agradat molt.

Els personatges, de noms impossibles per nosaltres, tenen la seva història darrere, no només són polis que investiguen, i una vida més pròpia de les terres islandeses que de les nostres, però ja ens hi estem acostumant.

Tot comença amb la trobada d’uns ossos en una zona que anys enrere havia estat habitada. Hauran de fer recerca tirant anys enrere, així com feines més feixugues com buscar en arxius, golfes o contactar amb l’ambaixada anglesa, ja que durant la segona guerra mundial, primer anglesos i després americans van viure a la zona on troben els ossos davant la imminent amenaça de les tropes nazis. Per tant, també fem una mica d’història.

Com tota bona novel·la negra, hi ha la part de crítica social, en aquest cas en especial interès en la violència domèstica.

 En recomano la lectura, perquè no et deixa indiferent.