La mujer verde de Arnaldur Indridason és el primer llibre que em
llegeixo d’aquest autor. La veritat és que m’ha agradat molt.
Els personatges, de
noms impossibles per nosaltres, tenen la seva història darrere, no només són
polis que investiguen, i una vida més pròpia de les terres islandeses que de
les nostres, però ja ens hi estem acostumant.
Tot comença amb la trobada d’uns ossos en una zona que
anys enrere havia estat habitada. Hauran de fer recerca tirant anys enrere, així
com feines més feixugues com buscar en arxius, golfes o contactar amb
l’ambaixada anglesa, ja que durant la segona guerra mundial, primer anglesos i
després americans van viure a la zona on troben els ossos davant la imminent
amenaça de les tropes nazis. Per tant, també fem una mica d’història.
Com tota bona
novel·la negra, hi ha la part de crítica social, en aquest cas en especial
interès en la violència domèstica.
En recomano la lectura, perquè no et deixa indiferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario