Morir no es lo que más duele, de
l’Inés Plana, és una
novel·la negra que sorprèn fins al darrer moment.
Tot comença quan un
home apareix penjat, tot fa pensar en un suïcidi fins que veuen que tot ha
estat simulat i que li han arrencat els ulls.
L’home és un respectat professor i pare de
família, al qual li troben a la butxaca dels pantalons un paper amb el nom i l’adreça de la Sara Azcárrega. Aquesta noia
viu de forma solitària, no té amics ni vols relacionar-se directament amb gent.
Tot fruit, d’un passat que no
vol recordar, però que l‘ha marcat
per sempre més i no hi pot fer més.
La policia comença
a investigar, el tinent Tresser va lligant caps, fins que arriba a establir el
vincle entre les dues persones, un vincle en què hi apareixen altres
personatges, i ell mateix hi està d’alguna forma relacionat.
Però sembla que a l’inici de la investigació tot són pals a
les rodes, ja que la Sara entrà en un estat catatònic, l’endemà de la mort de Tomàs García Huete, el professor, quan troba dins
la seva nevera els ulls que li havien arrencat al mort.
És el primer llibre
que llegeixo d’aquesta
autora i m’ha agradat molt. L’autora a més, és de Barbastro, que m’ha fet gràcia, ja que som molts els que hi
hem passat per anar cap a la Vall de Pineta. Ah! I també, tot i que, la trama
passa a Madrid i voltants, els que som de la costa catalana cap al nord també
ens hi sentim reflectits... ja que la única terra que trepitgen és Lloret de
Mar, i, tot i que ja no és Maresme, és a tocar als darrers pobles de la
comarca.
Us anima a llegir-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario