Anécdotas de la literatura universal

La noche en que Frankestein leyó el Quijote, de Santiago Posteguillo, son relatos breves que hacen un recorrido por las obras más emblemáticas de la literatura universal, dando respuesta a algunos enigmas o a historias controvertidas.

Es un libro para los que somos curiosos y queremos saber más sobre lo que envuelven los libros. Es cierto, que algunas de las historias que cuenta ya las conocía.

El autor relata anécdotas, curiosidades, intrigas, descubre enigmas y aporta datos sobre los libros y sus autores.

 Algunos de los autores de los que habla son: Miguel de Cervantes, Alejandro Dumas, James Joyce, Shakespeare, Mary Shelley, Jane Austen, Dostojevski, Arthur Conan Doyle, Franz Kafka, J.R.R. Tolkien, Antoine de Saint Exupery, Jules Verne, Anne Perry o J.K. Rowling.

Némesi, diosa de la venganza

Después de ver El muñeco de nieve en el cine, decidí leerme una novela de Jo Nesbo, escogí Némesi, y fue un acierto, aunque no es el primer libro de la saga de Harry Hole.

Es una historia de venganza y de castigo. Una buena novela negra, inteligentemente escrita.

El final es fantástico, con una trama perfectamente trabajada y que el autor estira hasta el último tercio del libro. Lia tanto la historia que cuando crees que ya sabes quién es el asesino, aún le da otra vuelta de tuerca y te acaba sorprendiendo. Justo lo que me pasó en la película.

Uno de los personajes interesantes es Beate Lonn, que tiene lo que se conoce como gyrus fusiforme, la capacidad para recordar todas las caras que ha visto en su vida. ¡Siempre se aprenden cosas nuevas en los libros!

Recomiendo leerlo, es un autor de quién me habían hablado y ha sido un descubrimiento muy positivo.

Pobresa i delinqüència

Vienen mal dadas, de Laura Gomara, és una novel·la ambientada a Barcelona, en un ambient de crisi econòmica. Com a gènere negre fa una crítica social de la pobresa de la ciutat, d’aquells indigents que passen desapercebuts. Però, aquests personatges s’han organitzat i són delinqüents que esbotzen caixers i que estan planificant un darrer cop que els traurà a tots del carrer.

Es parla de corrupció, d’okupes, de precarietat laboral, de perdre la casa.

La novel·la atrapa, el llenguatge és àgil i sense complicacions i avances amb rapidesa perquè vols saber que passa amb cada un dels personatges i el cop final que estan planejant.

El final és massa bonic pel que es va llegint durant el llibre, però dona un aire d’esperança, de és possible sortint-se, encara que sigui delinquint.

Com a mataronina, he trobat un error. Un dels personatge va a Mataró i fa un àpat a un menjador de Càrites, on comparteix taula amb uns nens, doncs bé, el menjador social de la ciutat no és de Càrites, sinó d’un fundació: menjadors de Sant Joaquim, on no hi poden entrar nens, ja que les famílies que tenen nens, recullen els menjar per fer l’àpat a casa.

De totes maneres, la resta m’ha semblat una molt bona novel·la i la recomano.

Bona lectura!

Triologia Hector Salgado, primera part

El verano de los juguetes muertos, d’en Toni Hill, és una història misterioso i fascinant que t’enganxa des de la primera pàginapel seu àgil ritme, contants intrigues i estructura sencilla.

Un dels secrets d’aquesta novel·la és la diversitat de temàtiques, que fa que no tinguis temps d’aburrir-te i la deboris. A mi m’ha durant escasament dos dies. I ja tinc ganes de llegir la continuació Los buenos suicidas.

Pel que fa a les trames, hi ha la de l’inspector Salgado, el principal protagonista, que es veu involucrat en una mort. Després la trama dels adolescents que moren com si fossin suicidis, després apareixen camells, “curanderos” africans, víctimes de tràfic de dones, policies desorientats, dones de forta personalitat i amb les idees clares.

Però el que és la trama principal és la que envolta la mort dels adolescents, una mort que ve precedidia per una altre 13 anys abans. De fet, allò, de res és el que sembla aquí queda ben reflectit, perquè fins que en Salgado no descobreix l’entremat, el lector el tenen totalment despistat.

Un personatge imprescindible és Barcelona. Qui la conegui una mica hi podrà reconèixer perfectament determinats barris: Bonanova, Poblenou i Gràcia.

Una lectura amenena, amb la que comença una triologia del gènere negre, que ara estan tant de moda. I que no us enganyi el nom de l’autor, Toni Hill, perquè és nascut a Barcelona.

Pere Calders i el Nadal

El 2007 la diputació de Barcelona va publicar un llibre amb vuit contes de Pere Calders. Tots els relats tenen relació amb el Nadal.

Pere Calders és un dels meus escriptors predilectes, com a contista és excel·lent i és el pare de tots els catalans que escriuen relats.

Aquest conjunt de vuit relats em recorden els seu microrelats, ja que són curts, però rodons.

Hi ha històries divertides com el Pare Noel que apareix a una casa on fan Reis, o la trobada entre els tres Reis i el Pare Noel per distribuir-se el mercat sense competir entre ells, o com cal demanar mil permisos per poder fer el pessebre a casa... tanca el recull amb el regust amarg de Nadal enmig d’una Guerra.

En tots ells es veu el seu estil, prosa lleugera però sorprenent a mesura que es va avançant en cada una de les històries. Com sempre ha fet Calders en tots els seus relats.

Una petita joia amb una edició acurada. I el podeu aconseguir no us deixarà indiferents. He tingut la sort de trobar-lo a Llibre Viu, una associació mataronina sense ànim de lucre, on pots portar llibres i agafar-ne, totalment gratuït.

Relats autobiogràfics

Manual per a dones de fer feines, de la Lucia Berlin, és un llibre que m’ha sorprès. No tenia gaires expectatives, ja que quan un llibre es posa a dalt de les llistes de vendes, no m’atrau especialment.

Prefereixo fer la meva pròpia tria de llibres, però per casualitats de la vida vaig començar-lo a llegir i em vaig enganxar. I més, sabent que eren relats autobiogràfics, on es destil·la una mirada sobre la fragilitat humana, des d’un caràcter femení.

El més curiós del cas, és que la fama li ha vingut un cop morta i ara tothom elogia la seva prosa.

Hi ha relats que no et deixen indiferent i t’els vas empassant un rere l’altre. Són contes en què pot resseguir la seva vida, així com familiars, llocs on va viure i les feines que va arribar a fer, Ja que no tenia ofici ni benefici, i amb l’escriptura de relats a revistes no podia viure.

Sempre és d’agrair que es reconegui als autors de relats.

Deporte de élite y muertes de golpe

Sangre de barro, de Maribel Medina, nos acerca al deporte de élite, en un centro de alto rendimiento donde misteriosamente mueren chicas de la selección rusa, sin violencia y mientras duermen.

Thomas Connors, un agente de la Interpol empieza a investigar porque tiene relación con la madre de unas de las chicas.

A la investigación se añade una doctora forense, que es la que a hecho la autopsia a las cinco chicas.

En paralelo hay la trama de uno de los chicos del centro, que se verá envuelto sin querer a doparse para poder mejorar su rendimiento.

Todo apunta al doping, pero un doping que no detecta y que convierte la sangre en barro.

Al final las cosas se ponen serias, se acercan demasiado... y quien lo hace, en sufre las consecuencias.

Es una novela intrigante y que te descubre el tema del dopage a nivel profesional.

Además, te engancha por saber porqué Thomas és com és

Lo recomiendo, porque es una mirada diferente sobre un tema del que, sabemos poco.