Manual per a dones de fer feines,
de la Lucia Berlin, és un llibre que m’ha sorprès. No tenia gaires expectatives, ja que quan un llibre es posa
a dalt de les llistes de vendes, no m’atrau especialment.
Prefereixo fer la
meva pròpia tria de llibres, però per casualitats de la vida vaig començar-lo a
llegir i em vaig enganxar. I més, sabent que eren relats autobiogràfics, on es
destil·la una mirada sobre la fragilitat humana, des d’un caràcter femení.
El més curiós del
cas, és que la fama li ha vingut un cop morta i ara tothom elogia la seva
prosa.
Hi ha relats que no
et deixen indiferent i t’els vas
empassant un rere l’altre. Són
contes en què pot resseguir la seva vida, així com familiars, llocs on va viure
i les feines que va arribar a fer, Ja que no tenia ofici ni benefici, i amb l’escriptura de relats a revistes no podia
viure.
Sempre és d’agrair que es reconegui als autors de
relats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario