Pobresa i delinqüència

Vienen mal dadas, de Laura Gomara, és una novel·la ambientada a Barcelona, en un ambient de crisi econòmica. Com a gènere negre fa una crítica social de la pobresa de la ciutat, d’aquells indigents que passen desapercebuts. Però, aquests personatges s’han organitzat i són delinqüents que esbotzen caixers i que estan planificant un darrer cop que els traurà a tots del carrer.

Es parla de corrupció, d’okupes, de precarietat laboral, de perdre la casa.

La novel·la atrapa, el llenguatge és àgil i sense complicacions i avances amb rapidesa perquè vols saber que passa amb cada un dels personatges i el cop final que estan planejant.

El final és massa bonic pel que es va llegint durant el llibre, però dona un aire d’esperança, de és possible sortint-se, encara que sigui delinquint.

Com a mataronina, he trobat un error. Un dels personatge va a Mataró i fa un àpat a un menjador de Càrites, on comparteix taula amb uns nens, doncs bé, el menjador social de la ciutat no és de Càrites, sinó d’un fundació: menjadors de Sant Joaquim, on no hi poden entrar nens, ja que les famílies que tenen nens, recullen els menjar per fer l’àpat a casa.

De totes maneres, la resta m’ha semblat una molt bona novel·la i la recomano.

Bona lectura!