Soledad, d’en Carlos
Bassas del Rey, és una novel·la negra dura. Està narrada en dues veus, la de la
mare de la nena morta, la Soledat, i la del inspector Romero, que porta el cas.
Dues veu que al principi expliquen el mateix des de diferents punts de vista,
com si es tractés d’un exercici narratiu, però a mesura que avança les dues
veus se superposen i els dos arriben a la mateixa realitat: la soledat.
El món que ens mostra en Carlos Bassas del Rey és
desolador. Carrega contra una societat que gira el cap a una altra banda per no
veure algunes realitats, com el maltractament domèstic, l’educació dels nens i
el voler donar-los tot allò que els pares no van tenir mai, els fills dèspotes
amb els pares i de qui s’avergonyeixen....
El llenguatge utilitat és directe, sense floritures i que
embarca al lector en una investigació que ens mostra la sordidesa i la soledat
dels personatges. I amb un final totalment inesperat.
Una novel·la que et podràs llegir en un parell de tardes
de cap de setmana, o en un diumenge.
Però ben recomanable i un bon moment
per descobrir un nou altre escriptor. Com sempre dic, si vols novel·la negra no
cal anar lluny, en tenim de proximitat i molt bona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario