Muerte en la ópera

Muerte en la Fenice, de Donna Leon, es una novela que empieza con un muerto y es importante descubrir quién es el asesino y sus motivos. El comisario Brunetti, que aparece en las obras de esta autora, al menos las que he leído, va investigando, y tras dar vueltas y más vueltas sin llegar a descubrir lo que sucedió.

Se trata de un libro corto, ameno y que se lee rápido, yo me lo leí en un plis plas. 

Lo recomiendo más que el anterior libros que leí de Donna Leon: Amigos en las altas esferas.

Sin duda Muerte en la Fenice me parece mucho más bueno.

Presente y pasado unidos

La bruja de Camilla Läckberg, forma parte de la serie que empezó con la Princesa de hielo. 

Está protagonizada, como siempre, por el detective Patrick Hedström y su mujer, la escritora de novelas criminales, Erika Falck.

La obra empieza con la desaparición de una niña de 4 años, como ya pasó 30 años antes con otra niña de 4 años en la misma granja. A la vez, hay un relato del siglo XVII, de cuando los vecinos acusaban a otras mujeres de ser brujas. 

Trabaja las tres tramas en líneas temporales y consigue unirlas de forma sorprendente y no diré nada más, por que creo que es necesario leer esta novela. Da igual si no has leído ningún otro libro más de la autora.

Altamente recomendable.

Jubilats ociosos resolent misteris

La estrella robada de Mary Higgins Clark, és una novel.la curta que et permet tastar l’obra d’aquesta autora. És el primer llibre seu que llegeixo i no m’ha decebut gens.

Comença la història amb una mare soltera que deixa el seu nadó a la porta d’una església, just el mateix dia i a pocs minuts que un lladre robi un calze que té molta importància per aquella església.

Alvirah i el seu marit Willy, uns jubilats a qui la loteria els va permetre tenir una vida regalada, són encantadors i ella s’entreté fent de detectiu, perquè vols saber què, perquè i com ha passat. Té una bon nas detectiu i acaba traient l’entrellat del que sembla impossible des del bon principi de novel·la.

Hi ha diverses trames, en les quals Alvirah s’hi troba envoltada i acaba trobant-ne la solució.

El recomano per si voleu descobrir una nova autora del gènere negre que es troba molt còmode en el món del suspens i el misteri.

Assassinat a l’orfenat

El Hijo único d’Anne Holt va sobre un orfenat en el qual acaba d’arribar Olav, un adolescent amb sobrepès, una vida complicada i una certa mala llet.

Poc després que arribi Olav i ja pugui desmostrar el seu odi al món apareix morta la directora de l’orfenat, alhora que Olav desapareix.

Aleshores entra en acció Hanne, la inspectora responsable de cas, de fet, aquest llibre forma part de la sèrie d’aquesta inspectora.

Hauran d’investigar treballadors de l’orfenat, el marit i persones properes alhora que busquen l’Olav.

La gràcia de la novel·la és que passa en un món hermètic com és un orfenat, a partir d’aquí dins sense un ritme trepidant avança la investigació. Se segueix un tempo que s’acosta més al que passa en una investigació en el temps real.

Una lectura recomendable i una autora que cal descubrir.

Llibres i histories del passat

La vida escondida entre libros, de l’Stephanie Butland, es un llibre molt recomanable. 

La protagonista, Loveday, és una noia esquerpa que no li agrada relacionar-se amb la gent perquè va patir un trauma de petita i des d’aleshores es va tancar en ella mateixa. La seva mare va matar el seu pare i en un dia els va perdre els dos. L’Anabel es va convertir en la seva mare adoptiva. Ara treballa en una lliberia, Sin Palabras, on és feliç entre llibres, el seu refugi quan el seu món va canviar.

Però el seu passat sempre la persegueix, el que l’impedeix que les seves relacions avancin per por a donar massa detalls de la seva vida. Fins que apareix en Nathan que li trastoca la vida.

Al final es converteix en una història trista tot i que els dos darrers capítols són una finestra oberta a l’esperança, al poder de la recuperació de les persones a sortir-se'n de tot malgrat que els obstacles que es posa la vida.

Una lectura que recomano, especialment al que són un amants del llibres, que ens agrada perdre’ns per les llibreries i que pensen que treballar-hi ha de ser tot un luxe.

Bona lectura!

Bridget Jones a la espanyola

No eres mi tipo,de Chloe Santana, és una novel·la lleugera, d’aquelles de lectura fàcil i per llegir a la platja.

Ve a ser com una Bridget Jones a la espanyola, ja que passa a Sevilla.

L’Anna és maldestra i no té filtres quan parla. Deixa la feina i a l’atur escriu un currículum que està ple de mentides, però tot i així aconsegueix una feina de secretaria d’un cap al que tots els treballadors anomene «ogre», però ella descobreix un costat diferent al de la resta de companys, de fet hi comença una relació.

El seu cap està molt bo i té un cos espectacular, és enigmàtic... la relació no acava i decideix fugir a Anglaterra, a l’avió perd el diari que escriu on hi ha tota la seva vida. Cau en mans d’una editora que el publica i es converteix en best seller.

Com tota novel·la romàntica té un final feliç.

Jo mai hagués triat aquest llibre per llegir però l’he trobat divertit i ha esmenes que t’arrenquen unes bones rialles. Si fos teatre, seria un vodevil.

Harry Hole a Austràlia

A Ratpenat de Jo Nesbo el seu detectiu, Harry Hole va a Sydney perquè una noia noruega ha estat violada, assassinada i llençada al mar. Hole haurà de col·laborar amb la policia australiana.

Dubten de si es tracta d’un assassí en sèrie o ha estat un cas aïllat.

Hole investigarà al cas al costat d’un policia aborigen que li intenta donar pistes de quin camí han de seguir.

Hi ha més assassinats, baralles, un Harry Hole que torna per un moments a ser un alcohòlic amb grans oblits de com ha acabat la nit...

Jo recomano qualsevol novel·la de Jo Nesbo, perquè tenen sempre grans ingredients: intriga, una mica brutal, com totes les novel·les nòrdiques, escenaris particulars, situacions trepidants, i sempre amb un final que no t’esperes.