Llibres i histories del passat

La vida escondida entre libros, de l’Stephanie Butland, es un llibre molt recomanable. 

La protagonista, Loveday, és una noia esquerpa que no li agrada relacionar-se amb la gent perquè va patir un trauma de petita i des d’aleshores es va tancar en ella mateixa. La seva mare va matar el seu pare i en un dia els va perdre els dos. L’Anabel es va convertir en la seva mare adoptiva. Ara treballa en una lliberia, Sin Palabras, on és feliç entre llibres, el seu refugi quan el seu món va canviar.

Però el seu passat sempre la persegueix, el que l’impedeix que les seves relacions avancin per por a donar massa detalls de la seva vida. Fins que apareix en Nathan que li trastoca la vida.

Al final es converteix en una història trista tot i que els dos darrers capítols són una finestra oberta a l’esperança, al poder de la recuperació de les persones a sortir-se'n de tot malgrat que els obstacles que es posa la vida.

Una lectura que recomano, especialment al que són un amants del llibres, que ens agrada perdre’ns per les llibreries i que pensen que treballar-hi ha de ser tot un luxe.

Bona lectura!

Bridget Jones a la espanyola

No eres mi tipo,de Chloe Santana, és una novel·la lleugera, d’aquelles de lectura fàcil i per llegir a la platja.

Ve a ser com una Bridget Jones a la espanyola, ja que passa a Sevilla.

L’Anna és maldestra i no té filtres quan parla. Deixa la feina i a l’atur escriu un currículum que està ple de mentides, però tot i així aconsegueix una feina de secretaria d’un cap al que tots els treballadors anomene «ogre», però ella descobreix un costat diferent al de la resta de companys, de fet hi comença una relació.

El seu cap està molt bo i té un cos espectacular, és enigmàtic... la relació no acava i decideix fugir a Anglaterra, a l’avió perd el diari que escriu on hi ha tota la seva vida. Cau en mans d’una editora que el publica i es converteix en best seller.

Com tota novel·la romàntica té un final feliç.

Jo mai hagués triat aquest llibre per llegir però l’he trobat divertit i ha esmenes que t’arrenquen unes bones rialles. Si fos teatre, seria un vodevil.

Harry Hole a Austràlia

A Ratpenat de Jo Nesbo el seu detectiu, Harry Hole va a Sydney perquè una noia noruega ha estat violada, assassinada i llençada al mar. Hole haurà de col·laborar amb la policia australiana.

Dubten de si es tracta d’un assassí en sèrie o ha estat un cas aïllat.

Hole investigarà al cas al costat d’un policia aborigen que li intenta donar pistes de quin camí han de seguir.

Hi ha més assassinats, baralles, un Harry Hole que torna per un moments a ser un alcohòlic amb grans oblits de com ha acabat la nit...

Jo recomano qualsevol novel·la de Jo Nesbo, perquè tenen sempre grans ingredients: intriga, una mica brutal, com totes les novel·les nòrdiques, escenaris particulars, situacions trepidants, i sempre amb un final que no t’esperes.

Novel·la negra ambientada a Venècia

Amigos en las altas esferas, de Donna Leon, és un llibre de lectura àgil, que et demana que continuïs llegint. És el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora.

El protagonista és Guido Brunetti, un intel·ligent i familiar comissari de policia venecià.

Es combina la investigació policial amb la seva vida privada i la de la ciutat.

Jo que no he estat mai a Venècia em sembla molt ben ambientada, suposo que els que hi han estat poden hi poden reconèixer la Venècia real.

La trama comença amb una visita a casa del comissari d’un inspector del Ufficio Catastro, que els demana els papers del seu apartament, ja que es va construir de forma il·legal. Però l’inspector no torna més ja que apareix mort. Sembla un suïcidi però en Brunetti no ho veu clar i investiga el cas.

Es trobarà amb corrupció, amb altres morts que s’hi acaben relacionant, drogues...

De fet, fins als dos darrers capítols no descobreixes qui hi ha darrere de les morts que investiga Brunetti i acaba amb aquesta idea, de no hi ha res com tenir amics a les altes esferes.

Mort per justícia

Muerte en verano de Benjamim Black, l’alter ego de John Banville, és una novel.la que es llegeix amb facilitat i que no pots deixar de llegir. Com tota bona novel·la negra hi ha la part de crítica social, en aquest cas es descobreix al final... on tot un grup d’homes que subvencionen un orfenat el qual fan servir com lloc per trobar “carn fresca”. No diré res més per no fer un spoiler.

El mort és Ricard Jewell, que aparentment s’ha suïcidat. Però el doctor Quirke, que és forense, i l’inspector Hackett treballaran per trobar el culpable, perquè estan segurs que ha estat un assassinat.

L’ambientació és un dels punts forts del llibre: olors dels pubs, la del tabac que no paren de fumar els protagonistes... La recreació de la classe adinerada de Dublín està molt aconseguida, així com la idea de la societat irlandesa.

És una lectura i un autor que recomano.

Relatos de Muramaki

Hombres sin mujeres, son 7 narraciones con diversas variaciones sobre hombres abandonados por mujeres o ante su ausencia.

No me gusta demasiado este escritor, aunque debo reconocer que De qué hablo cuando hablo de correr y Después del terremoto, son dos de sus libros que también recomiendo, el primero porqué es el mejor de todos los que he leído sobre el tema, se nota que es escritor y, el segundo igual que Hombres sin mujeres es un conjunto de relatos.

A Hombres sin mujeres, Murakami dice que amar con locura una mujer y que ella se vaya a cualquier lugar convierte a los hombres sin mujeres. Perder una es como perderlas todas. A mi estas teorías me parecen azucaradas pero lo explica de tal forma que no se parece en nada a un libro romántico típico. Es fascinante su manera de fabular.

Sus libros de relatos son muy buenos.

A la recerca del passat

Silencio sepulcral de Arnaldur Indridason és el primer llibre que em llegeixo d’aquest autor. La veritat és que m’ha agradat molt.

Els personatges, de noms impossibles per nosaltres, tenen la seva història darrere, no només són polis que investiguen, i una vida més pròpia de les terres islandeses que de les nostres, però ja ens hi estem acostumant.

Tot comença amb la trobada d’uns ossos en una zona que anys enrere havia estat habitada. Hauran de fer recerca tirant anys enrere, així com feines més feixugues com buscar en arxius, golfes o contactar amb l’ambaixada anglesa, ja que durant la segona guerra mundial, primer anglesos i després americans van viure a la zona on troben els ossos davant la imminent amenaça de les tropes nazis. Per tant, també fem una mica d’història.

Com tota bona novel·la negra, hi ha la part de crítica social, en aquest cas en especial interès en la violència domèstica.

 En recomano la lectura, perquè no et deixa indiderent.