A la recerca del passat

Silencio sepulcral de Arnaldur Indridason és el primer llibre que em llegeixo d’aquest autor. La veritat és que m’ha agradat molt.

Els personatges, de noms impossibles per nosaltres, tenen la seva història darrere, no només són polis que investiguen, i una vida més pròpia de les terres islandeses que de les nostres, però ja ens hi estem acostumant.

Tot comença amb la trobada d’uns ossos en una zona que anys enrere havia estat habitada. Hauran de fer recerca tirant anys enrere, així com feines més feixugues com buscar en arxius, golfes o contactar amb l’ambaixada anglesa, ja que durant la segona guerra mundial, primer anglesos i després americans van viure a la zona on troben els ossos davant la imminent amenaça de les tropes nazis. Per tant, també fem una mica d’història.

Com tota bona novel·la negra, hi ha la part de crítica social, en aquest cas en especial interès en la violència domèstica.

 En recomano la lectura, perquè no et deixa indiderent.