Ciència ficció en petites dosis

Les daurades pomes del sol, és un llibre de relats de ciència ficció del més que reconegut en el gènere Ray Bradbury.

No soc gaire entusiasta de la ciència ficció, per dir que he llegit ben poca cosa, però com que aquest llibre era de relats, em va semblar una bona manera d’entrar en el gènere. A més, sempre que puc intento llegir llibres de relats, ja que és amb el que em sento més còmode alhora d’escriure.

De les històries que es poden llegir en aquest llibre, una ja la coneixia “El so d’un tro”, tot i que no l’havia llegit sencera, i , realment val la pena.

De fet, tens la sensació que estàs llegint unes contes, ja que al tractar-se de ciència ficció, com passa amb la novel.la negra, hi ha aquella part de denuncia social, que per qui no hi està acostumat, els pots semblar que tenen moralina.

Bradbury dona ales a la seva imaginació amb futur distòpics, coets espacials, dinosaures, viatges a Mart… Narrat amb una simplicitat, de forma elegant però sense renunciar al sentit de l’humor. Planteja dilemes que sempre han fascinat i intrigat a l’home com la conquesta de l’espai.

 Si us voleu endinsar en la ciència ficció, crec que aquesta és una bona elecció.

Com murieron algunos escritores

La sangre de los libros de Santiago Posteguillo está lleno de anécdotas. Es cierto que La noche que Frankenstein leyó el Quijote me gustó mucho más.

Pero explica algunas histories como las de tumbas olvidadas y perdidas, como la de Cervantes, un duelo entre un escritor y su cuñado en la nieve, como murió Asimov o el misterio de la desaparición de Aghata Christie, la cual ya conocía.

La gracia del libro es como explica las histories escondiendo de quién está hablando, por eso te preguntas de quién se debe trata hasta que t la descubre.

Lo que me ha faltado ha sido más anécdotas contemporáneas, ya que empieza por Roma y va avanzando.

De todas formas es un libro con un lenguaje ameno y que reúne curiosidades para todos los amantes de la literatura.

Anécdotas de la literatura universal

La noche en que Frankestein leyó el Quijote, de Santiago Posteguillo, son relatos breves que hacen un recorrido por las obras más emblemáticas de la literatura universal, dando respuesta a algunos enigmas o a historias controvertidas.

Es un libro para los que somos curiosos y queremos saber más sobre lo que envuelven los libros. Es cierto, que algunas de las historias que cuenta ya las conocía.

El autor relata anécdotas, curiosidades, intrigas, descubre enigmas y aporta datos sobre los libros y sus autores.

 Algunos de los autores de los que habla son: Miguel de Cervantes, Alejandro Dumas, James Joyce, Shakespeare, Mary Shelley, Jane Austen, Dostojevski, Arthur Conan Doyle, Franz Kafka, J.R.R. Tolkien, Antoine de Saint Exupery, Jules Verne, Anne Perry o J.K. Rowling.

Némesi, diosa de la venganza

Después de ver El muñeco de nieve en el cine, decidí leerme una novela de Jo Nesbo, escogí Némesi, y fue un acierto, aunque no es el primer libro de la saga de Harry Hole.

Es una historia de venganza y de castigo. Una buena novela negra, inteligentemente escrita.

El final es fantástico, con una trama perfectamente trabajada y que el autor estira hasta el último tercio del libro. Lia tanto la historia que cuando crees que ya sabes quién es el asesino, aún le da otra vuelta de tuerca y te acaba sorprendiendo. Justo lo que me pasó en la película.

Uno de los personajes interesantes es Beate Lonn, que tiene lo que se conoce como gyrus fusiforme, la capacidad para recordar todas las caras que ha visto en su vida. ¡Siempre se aprenden cosas nuevas en los libros!

Recomiendo leerlo, es un autor de quién me habían hablado y ha sido un descubrimiento muy positivo.

Pobresa i delinqüència

Vienen mal dadas, de Laura Gomara, és una novel·la ambientada a Barcelona, en un ambient de crisi econòmica. Com a gènere negre fa una crítica social de la pobresa de la ciutat, d’aquells indigents que passen desapercebuts. Però, aquests personatges s’han organitzat i són delinqüents que esbotzen caixers i que estan planificant un darrer cop que els traurà a tots del carrer.

Es parla de corrupció, d’okupes, de precarietat laboral, de perdre la casa.

La novel·la atrapa, el llenguatge és àgil i sense complicacions i avances amb rapidesa perquè vols saber que passa amb cada un dels personatges i el cop final que estan planejant.

El final és massa bonic pel que es va llegint durant el llibre, però dona un aire d’esperança, de és possible sortint-se, encara que sigui delinquint.

Com a mataronina, he trobat un error. Un dels personatge va a Mataró i fa un àpat a un menjador de Càrites, on comparteix taula amb uns nens, doncs bé, el menjador social de la ciutat no és de Càrites, sinó d’un fundació: menjadors de Sant Joaquim, on no hi poden entrar nens, ja que les famílies que tenen nens, recullen els menjar per fer l’àpat a casa.

De totes maneres, la resta m’ha semblat una molt bona novel·la i la recomano.

Bona lectura!

Triologia Hector Salgado, primera part

El verano de los juguetes muertos, d’en Toni Hill, és una història misterioso i fascinant que t’enganxa des de la primera pàginapel seu àgil ritme, contants intrigues i estructura sencilla.

Un dels secrets d’aquesta novel·la és la diversitat de temàtiques, que fa que no tinguis temps d’aburrir-te i la deboris. A mi m’ha durant escasament dos dies. I ja tinc ganes de llegir la continuació Los buenos suicidas.

Pel que fa a les trames, hi ha la de l’inspector Salgado, el principal protagonista, que es veu involucrat en una mort. Després la trama dels adolescents que moren com si fossin suicidis, després apareixen camells, “curanderos” africans, víctimes de tràfic de dones, policies desorientats, dones de forta personalitat i amb les idees clares.

Però el que és la trama principal és la que envolta la mort dels adolescents, una mort que ve precedidia per una altre 13 anys abans. De fet, allò, de res és el que sembla aquí queda ben reflectit, perquè fins que en Salgado no descobreix l’entremat, el lector el tenen totalment despistat.

Un personatge imprescindible és Barcelona. Qui la conegui una mica hi podrà reconèixer perfectament determinats barris: Bonanova, Poblenou i Gràcia.

Una lectura amenena, amb la que comença una triologia del gènere negre, que ara estan tant de moda. I que no us enganyi el nom de l’autor, Toni Hill, perquè és nascut a Barcelona.

Pere Calders i el Nadal

El 2007 la diputació de Barcelona va publicar un llibre amb vuit contes de Pere Calders. Tots els relats tenen relació amb el Nadal.

Pere Calders és un dels meus escriptors predilectes, com a contista és excel·lent i és el pare de tots els catalans que escriuen relats.

Aquest conjunt de vuit relats em recorden els seu microrelats, ja que són curts, però rodons.

Hi ha històries divertides com el Pare Noel que apareix a una casa on fan Reis, o la trobada entre els tres Reis i el Pare Noel per distribuir-se el mercat sense competir entre ells, o com cal demanar mil permisos per poder fer el pessebre a casa... tanca el recull amb el regust amarg de Nadal enmig d’una Guerra.

En tots ells es veu el seu estil, prosa lleugera però sorprenent a mesura que es va avançant en cada una de les històries. Com sempre ha fet Calders en tots els seus relats.

Una petita joia amb una edició acurada. I el podeu aconseguir no us deixarà indiferents. He tingut la sort de trobar-lo a Llibre Viu, una associació mataronina sense ànim de lucre, on pots portar llibres i agafar-ne, totalment gratuït.