Quan anava a
pioners una vegada vam fer una ruta des de Sant Martí del Canigó fins a Sant
Miquel de Cuixà. Va ser una ruta molt xula, especialment quan arribant a Sant
Martí al capvespre vam començar a sonar les campanes. Aquesta màgia és la que
traspua a través d’aquest
llibre.
Sí que és cert, que
hi ha tota una història de guerra contra els sarraïns, d’amor entre Gentil i la pastora i les fades, que el porten amunt i avall
com si hi anessin volant el pare Tallaferro i el germà Guillem, assassí de
Gentil i qui construeix Sant Martí com a constricció pel seu pecat.
Es barreja la part
narrada i la poesia, és una curiosa combinació.
El llibre és una
adaptació d’Artur Martorell per
a joves i que acaba amb un glossari, sobretot de la part poètica que fa servir
paraules que s’acosten més
a un català antic que contemporani.
És un clàssic de la
literatura catalana que crec que tots hauríem de llegir encara que fos en un
adaptació com aquesta.
A més, qui no en
coneix aquest fragment?
Muntanyes regalades
són les del Canigó.
elles tot l’any floreixen,
primavera i tardor.
