Corona de flores és una novel·la de Javier Calvo que no sabria massa bé com classificar.
Té aspectes de gènere negre, hi ha violència extrema tant policial com entre
els diversos personatges. Estèticament és un gòtica, recrea una Barcelona del
segle XIX amb trets típics d’obres victorianes. Formalment, l’ha encertat amb
uns capítols curts amb molt de ritme i
ajuden a la lectura.
L’he trobat
una mica estranya, ben diferent al que mai hagi llegit abans. Hi ha espais de
Barcelona fàcilment reconeguts i d’altres totalment inventats.
Per l’autor
és tant important explicar la trama com recrear una societat, un període molt
concret, és la Barcelona de les berlines, de la violència policial, de
societats secretes, dels baixos fons de la ciutat, de passadissos secrets, de
llocs tenebrosos, amagatalls impossibles. Hi ha una barreja entre història i
imaginació desbordant.
El personatge
de Semproni de Paula, un inspector molt baixet amb una dona espectacular m’ha
fet pensat en Camille Verhoeven de Pierre Lemaitre.
Un
aspecte curiós és el “dosel de sombras” que cobreix Barcelona, a través dels
fums de fàbriques, dic curiós perquè sempre he dit que sobre Barcelona hi ha
una cúpula que la cobreix de contaminació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario