Imaginació i dobles lectures

Aeiou de Pau Faner és un recull de relats, amb els quals es pot conèixer bé la forma d’escriure d’aquest menorquí.

Ja sabeu que soc molt sensible a les varietats dialectals de la nostra llengua, és per això que de tant en tant, si em cau un d’aquests llibres a les mans el gaudeixo moltíssim. Aquest, precisament, em va caure a les mans des de Llibre Viu.

Ja vaig llegir un llibre seu i em va impactar. Ara amb aquest llibre ho reitero.

La seva narrativa es caracteritza per una imaginació que escapa a qualsevol llibre de fantasia o ciència ficció. Tot portat a l’extrem com feia Pere Calders, però en Pau Faner va més enllà. A més tots els relats tenen un doble lectura, per una banda el que explica i per l’altra, fa una crítica social bestial. Toca amb ironia molts temes, sobretot els relacionats amb l’erotisme, que són recurrents en diversos dels relats.

Si voleu llegir un cosa realment diferent al que hagueu llegit mai, us recomano qualsevol dels llibres de Pau Faner.

Bromes de mal gusto

Presagios de Karin Fossum es una novela negra con un nuevo punto de vista que hace que sea diferente a cualquier libro del género que hayas leído antes.

En un pequeño pueblo noruego empiezan a pasar cosas extrañas que causa la sensación a la población que están más expuestos de lo que creían: un bebé cubierto de sangre, una persona mayor que ve su esquela en el periódico, un matrimonio que recibe la visita de un coche fúnebre…

El inspector Sejer, protagonista de la serie de libros de Fossum, encuentra una nota: ¡El infierno empieza ahora!

Podría parecer que saber des del principio quien es el bromista y su situación personal pierde la intriga, pero nada más lejos de la verdad. Precisamente, la gracia de ver lo que es capaz de hacer, como lo hace y si lo consigue sin ser descubierto.

Las novela tienen un estilo sencillo y directo. Te lo lees rápido aunque no tenga ni un solo capítulo.

Sin hacer un spoiler, os diré que se trata de un trama cerrada, que todo queda resuelto pero no totalmente explicado.

Os recomiendo su lectura, he descubierto una nueva autora conocida como la “reina noruega del crimen”.

Una vida de dolor

Respirar por la herida, de Víctor del Árbol, és un novel·la amb una trama complexa amb diverses històries on el dolor, les ferides, la culpa, la venjança porta als protagonistes fins a punt on podrem veure que les decisions que prenen, o has pres en el passat, pot influir el futur.

L’Eduard va perdre la seva dona i filla en una accident que va provocar un altre cotxe. Viu en un estat constant de dolor, incapaç de superar-ho. És artista i te la capacitat de expressar-hi les ànimes de les persones que pinta. És per això, que rep un encàrrec inquietant, ha de fer el retrat de qui va atropellar, sota els efectes de l’alcohol, al fill de la Glòria.

La trama no és tan simple com sembla. Tots els personatges, ben dispars, s’acaben trobant en algun moment. De fet, hi ha connexions entre ells, que semblen impossibles només començar la novel.la.

Considero estrany que aquell llibre formi part d’una col·lecció de novel·la negra, de la qual ja he llegit altres llibres. No m’hi acaba d’encaixar, potser són coses meves.

Sí que és cert, que l’autor té un bon nivell literari. Tot i que jo em quedo amb un frase que els que em coneixeu bé entendreu: “... el perro no es el major amigo del hombre, es su major y más fiel esclavó.”