
L’Eduard va
perdre la seva dona i filla en una accident que va provocar un altre cotxe. Viu
en un estat constant de dolor, incapaç de superar-ho. És artista i te la
capacitat de expressar-hi les ànimes de les persones que pinta. És per això,
que rep un encàrrec inquietant, ha de fer el retrat de qui va atropellar, sota
els efectes de l’alcohol, al fill de la Glòria.
La trama no
és tan simple com sembla. Tots els personatges, ben dispars, s’acaben trobant
en algun moment. De fet, hi ha connexions entre ells, que semblen impossibles
només començar la novel.la.
Considero
estrany que aquell llibre formi part d’una col·lecció de novel·la negra, de la
qual ja he llegit altres llibres. No m’hi acaba d’encaixar, potser són coses
meves.
Sí que és
cert, que l’autor té un bon nivell literari. Tot i que jo em quedo amb un frase
que els que em coneixeu bé entendreu: “...
el perro no es el major amigo del hombre, es su major y más fiel esclavó.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario