lunes, 22 de mayo de 2017

El pasado siempre vuelve


En Los ritos del agua, dEva Gª Sáenz de Urturi, nos encontramos con los mismos protagonistas de El silencio de la Ciudad Blanca, pero ahora deberán hacer frente a otro asesino en serie que también se acerca a Unai, conocido como Kraken. Un asesino que se remonta a cuando el tenia 17 años y pasó un verano en un campamento, con sus amigos de toda la vida, trabajando en la reconstrucción de un poblado antiguo.
La novela contiene tantas muertes como en la primera, pero ahora la maternidad y la paternidad están en juego y además, el asesino es camaleónico.
Unai arrastra secuelas de cómo acabo la primera novela. Si en aquella Alba tenia el asesino en casa, ahora Unai conoce personalmente las víctimas.
En esta historia se mezclan la cultura prehistórica y la muerte. Todo con giros inesperados y que te atrapan, con ganas de continuar leyendo hasta el final.

miércoles, 3 de mayo de 2017

Mataró és criminal


Aquest recull de contes agrupa diversos relats: un pintor que vol fer una gran obra amb les seves empremtes però que no en té prou amb les pròpies, una comunitat de veïns que es desfà del que els destorba, una història de maltractaments, u mort que amaga intrigues de la resistència antifranquista, una amor desmesurat, una escriptora que apareix amb el premi que acaba de rebre clavat al coll, un embolic dadolescents, un policia que investiga latropellament de la seva germana, la recreació duna mort de finals dels anys 60, un testimoni protegit que acaba desprotegit, la troballa duna sirena que no és, un metge que abusa de les pacients, tres àvies mortes i un col·leccionista de cabelleres.
A nivell formal, hi ha espais de més en molts llocs, línies vídues i orfes, falta una bona revisió de galerades, per no dir que shan escapat expressions i estructures que són calcs del castellà així com accents diacrítics que la nova normativa ja no accepta.
El segon finalista, no se li ha fet ni revisió ni correcció, és un exemple clar de catanyol. Si va presentar el text tal i com sha publicat, no sentén perquè ha quedat finalista... un text no només destar ben treballat a nivell de trama, també a nivell de llengua. Amb els tres anteriors llibres, es van fer feines dedició i correcció a tots els textos, tant del grup com dels guanyadors, i a aquests van rebre el text amb control de canvis perquè acceptessin els canvis que volguessin.

Algun relat crea confusió sense saber qui és finalment lassassí, algun altre no té cap vestigi de novel·la negra, daltres tenen trames molt ben treballades, com el den Pilio o la M. Rosa Salas.

Però sens dubte, el millor relat en quan a qualitat literària és el de la Maria Català, que guanya per golejada, sense desmerèixer el guanyador que també està a lalçada.

miércoles, 26 de abril de 2017

Canvi d'identitat

M'encanten els llibres de transport públic, aquest és el cas de Amnesia voluntaria de la Marta Novellas. Ja em va agradar No estas sola, i ara amb aquest s'ha superat.
Quan em va dir que publicava una segona novel·la, no vaig dubtar ni un moment que la compraria i que estava segura que seria un bon llibre.
La trama enganxa, tot i que hi ha un moment que estàs tan entregat a la història de la protagonista principal, que t'oblides que hi ha una altre protagonista amb la que comença el llibre. Però per sort, la recupera per poder tancar el cercle de història.
La pregunta del milió és: no has pensat mai marxar i començar de zero on ningú sàpiga res de tu, ni del teu passat? Estic segura que més d'un ho ha pensat!


 Aquesta novel·la no l'he llegida, l'he devorada!

jueves, 20 de abril de 2017

Un gran lliçó d’història


Quan vaig llegir El ball d’Irène Némirovsky, ja em va sorprendre. Ara amb L’afer Curilov, ho ha tornat a fer.
La novel·la recrea l’època més dura i revolucionaria del Sant Petersburg dels Tsars.
El protagonista explica des del principi que va matar Curilov, però tot i que ja a les primeres pàgines saps com acabarà la novel·la. No pots deixar de llegir, perquè la gràcia es saber com un jove fill de revolucionaris arriba a rebre l’encàrrec per matar-lo. I com s’introdueix dins el cercle d’aquest ministre d’instrucció pública. Això fa que tingui dubtes per portar a terme l’atemptat. Perquè coneix un home malalt i molt familiar.
Tot i el to descriptiu és una novel·la de sentiments patriòtics profunds des de diversos punts de vista.
Una novel·la que aporta una gran lliçó d’història, sense farciment, clara i concisa.

lunes, 10 de abril de 2017

Novel·la gràfica


El guardià invisible i la resta de la saga són gran llibres que no deixaré mai de recomanar, especialment als que ens agrada la novel·la negra.
Vaig voler veure què tal era la novel·la gràfica, és a dir el còmic que ha il·lustrat lErnest Sala sota la supervisió de la Dolores Redondo.
Si heu vist la pel·lícula us decebrà només en part, és el que mha passat. Com a còmic està molt bé i és fidel a la novel·la, però clar si has anat al cinema i ja has posat cara a la Amaia Salazar, el còmic no et quadrarà, ja que per començar és rossa i no sassembla gens a la Marta Etura.
Si no heu vist la pel·lícula i el llibre us va agradar, evidentment que us la recomano.


domingo, 26 de marzo de 2017

Condició humana


La pell freda dAlbert Sánchez Piñol, ha estat una gran sorpresa. No té res a veure amb els tipus de llibres que acostumo a llegir. Però mha encantat i enganxat.
Com el mateix autor diu es tracta dun malson. Un malson que fa embogir els homes fins a límits insospitats.
Dos homes aïllats en una illa i envoltats per un exèrcit danimals que cada nit els ataquen. Ells es defensen com poden, perquè el més important és superar la nit i continuar viu.
Recomano la lectura a tothom, perquè lhe comentat a vàries persones amb qui no coincideixo massa en la tria de llibres, i també els va atrapar.
És una novel·la que segur que us agradarà.