Aquest recull de contes agrupa diversos
relats: un pintor que vol fer una gran obra amb les seves empremtes però que no
en té prou amb les pròpies, una comunitat de veïns que es desfà del que els
destorba, una història de maltractaments, u mort que amaga intrigues de la resistència
antifranquista, una amor desmesurat, una escriptora que apareix amb el premi
que acaba de rebre clavat al coll, un embolic d’adolescents, un policia que investiga l’atropellament de la seva germana, la recreació d’una mort de finals dels anys 60, un testimoni protegit que acaba
desprotegit, la troballa d’una sirena
que no és, un metge que abusa de les pacients, tres àvies mortes i un col·leccionista
de cabelleres.
A nivell formal, hi ha espais de més en molts
llocs, línies vídues i orfes, falta una bona revisió de galerades, per no dir
que s’han escapat
expressions i estructures que són calcs del castellà així com accents diacrítics
que la nova normativa ja no accepta.
El segon finalista, no se li ha fet ni
revisió ni correcció, és un exemple clar de catanyol. Si va presentar el text
tal i com s’ha publicat, no s’entén perquè ha quedat finalista... un
text no només d’estar ben
treballat a nivell de trama, també a nivell de llengua. Amb els tres anteriors
llibres, es van fer feines d’edició i
correcció a tots els textos, tant del grup com dels guanyadors, i a aquests van
rebre el text amb control de canvis perquè acceptessin els canvis que
volguessin.
Algun relat crea confusió sense saber qui és
finalment l’assassí, algun
altre no té cap vestigi de novel·la negra, d’altres tenen trames molt ben treballades, com el d’en Pilio o la M. Rosa Salas.
Però sens dubte, el millor relat en quan a
qualitat literària és el de la Maria Català, que guanya per golejada, sense desmerèixer
el guanyador que també està a l’alçada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario