Qui és l’Àlex?

Per llegir Àlex de Pierre Lemaitre és bo haver llegit primer Irene, ja que es fan referències a aquesta història. De fet, es tracta de la següent novel·la protagonitzada pel peculiar Camille Verhoeven.

Alex és una jove de 35 anys que ha estat segrestada, els policies la busquen sense saber qui és, el seu nom i perquè l’han segrestada... no faré un spolier i no explicaré res més.

Hi ha escenes bastant explícites des del principi, no recomanable pels que sou impressionables. Però la història val la pena!

L’alternança entre els capítols entre l’Àlex i l’inspector Verhoeven donen agilitat a una història que està plena de sorpreses i incerteses fins al final.

Amb un somriure permanent als llavis

Pels vam néixer als anys 70 i vam créixer als 80 a Catalunya, aquest és el vostre llibre: Jo també veia bola de drac. Deixa-vos estar de Jo fui a EGB, perquè amb aquest llibre podreu recordar tot el que vam viure els que vivíem aquí. Us asseguro que no podreu parar de somriure durant tota la lectura. Qui no recorda l’Eugenio, el Cavall Fort, la Norma, la Queta, el Zoo d’en Pitus, en Magnum... un munt de records que compartíem els catalans. Per no oblidar-nos de les sintonies de programes o de la música que ens va acompanyar ja més adolescents.

Un contrapunt, jo m’hagués saltat tota la part del futbol, però perquè no m’ha interessat mai. Per la resta genial!

En Josep Maria Bunyol, amb qui vaig coincidir a la facultat, s’estrena amb aquest recull de memòria col·lectiva editat per Ara Llibres. Sí que és cert, que vaig comprar el llibre per ser qui és, però no us penseu que en parlo bé per aquest motiu. És que realment val la pena!

Un filòleg investigador per accident

Aigua Bruta és la primera novel.la de Pau Vidal, conegut filòleg i traductor, sobretot de l’obra de Camilleri, i “casualitat” el protagonista de la història es diu Miquel Camiller. Bé casualitat, no, és un homenatge a l’escriptor de novel·la negra. Alhora el protagonista és un filòleg que es dedica a anar als pobles a escoltar la gent i prendre notes, ja que vol actualitzar el Coromines. Està obsessionat amb la llengua.

A través d’un anònim i escoltant els vells de Melià, on va recollir mots, acabarà convertint-se en investigador i descobrirà una trama relacionada amb l’aigua i la seva contaminació.

Hi ha situacions força divertides, és un llibre molt entretingut i que t’enganxa. I pels que a més, ens agrada la dialectologia, gaudim amb el parlar de la seva padrina (àvia).

No sóc gaire amant de reproduir fragments de llibres, però em vaig fer un fart de riure quan vaig llegir les versions que en Camiller i els seu companys de facultat feien de poemes de la literatura, reprodueixo el que em va fer més gràcia:

La Vaca cega, Joan Maragall

D’una ratlla esnifada amb massa força

la coca va estroncar-li el nas;

i al morro, hi duu penjat un peta.

La vaca va cega.

La trama i tot el que li passa al protagonista m’ha enganxat. Us recomano la seva lectura. Especialment pels qui busquem sempre llibres de transport públic. 

Quan dia les coses canvien

El dia de l’incident d’Isidre Grau és un conjunt de 13 relats breus on els seus personatges després d’un fet fan un tomb a les seva vida, a la seva manera de mirar o d’actuar.

A tal d’exemple: el primer dels relats, una dona que fa l’aniversari poc amant de les festes sorpreses, tot i que li agrada organitzar-ne pels altres, es troba de cop al mig d’una festa sorpresa... com que havia dit per activa i per passiva que no volia cap festa, marxa només trobar-se l’emboscada. Es refugi a casa d’una veïna amiga seva i companya de feina, que se n’alegra que per fi hagi fet un cop d’efecte i hagi après a dir no.

L’autor parla de la por, la soledat, la sorpresa, tot amb un cinisme que busca la mirada de l’altre