Aigua Bruta és la primera
novel.la de Pau Vidal, conegut filòleg i traductor, sobretot de l’obra de Camilleri, i “casualitat” el
protagonista de la història es diu Miquel Camiller. Bé casualitat, no, és un
homenatge a l’escriptor
de novel·la negra. Alhora el protagonista és un filòleg que es dedica a anar
als pobles a escoltar la gent i prendre notes, ja que vol actualitzar el
Coromines. Està obsessionat amb la llengua.
A través d’un anònim i escoltant els vells de Melià,
on va recollir mots, acabarà convertint-se en investigador i descobrirà una
trama relacionada amb l’aigua i la
seva contaminació.
Hi ha situacions
força divertides, és un llibre molt entretingut i que t’enganxa. I pels que a més, ens agrada la dialectologia, gaudim amb el
parlar de la seva padrina (àvia).
No sóc gaire amant
de reproduir fragments de llibres, però em vaig fer un fart de riure quan vaig
llegir les versions que en Camiller i els seu companys de facultat feien de
poemes de la literatura, reprodueixo el que em va fer més gràcia:
La Vaca cega, Joan Maragall
D’una ratlla esnifada amb massa força
la coca va
estroncar-li el nas;
i al morro, hi duu
penjat un peta.
La vaca va cega.
La trama i tot el
que li passa al protagonista m’ha
enganxat. Us recomano la seva lectura. Especialment pels qui busquem sempre
llibres de transport públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario