L’home de guix, de C.J.Tudor, és una
novel·la ambientada en dos temps, el passat i el present. Un passat d’una colla
de nens de 12 anys. Però que en realitat no han de deixat de ser aquells nens
encara que ara tinguin 40 anys.
El temps els ha passat factura i les circumstàncies.
I ara després de tant anys, sembla que el passat els torna a tocar a la porta.
Amb dotze anys, van idear una manera de comunicar-se
sense parlar, època en que no hi havia mòbils, a través de pintades al carrer,
cada una de la colla tenia un color assignat.
Però tot comença a canviar quan comencen a aparèixer pintades
de color blanc.
Amb dotze anys aprenen que qualsevol cosa que puguis
fer té les seves conseqüències i ho aprenen amb forma de mort, culpabilitat, i
actes que aparentment no han d’acabar malament.
Tots tenen els seus secrets, que no expliquen a la
resta de la colla.
Ara, tot es precipita quan torna una de la colla, que
va marxar del poble amb la cua entre cames, perquè els seus actes d’adolescència
també van tenir conseqüències.
És un llibre que t’atrapa i que vols saber com acaba
tot i què va passar i com en el passat.
M’he l’he llegit en tres dies i en recomano la
lectura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario