El Faro del
silencio de
l’Ibon Martin és una novel·la negra ambientada a la costa est de Guipuzcoa.
Últimament estic llegint gènere negre de proximitat, i és bona com la sueca, la
noruega... i almenys aquí els noms no et són estranys. A sobre redescobreixes
zones del nord que desconeixies, perquè no sé que passa que els autors dels
nord s’estan consolidant en el gènere.
En aquest cas l’Ibon Martin presenta un personatges
ben caracteritzats, una bona ambientació i manté al lector expectant per saber
com acaba tot.
La Leire Altuna viu en un far al poble de Pasaia.
Comencen a aparèixer mortes dones, les primeres relacionades directament amb
ella. Es converteix en la principal sospitosa. Incrèdula, investiga per la seva
banda perquè no pot concebre que la considerin capaç de matar, i a sobre obrir
els estómacs i endur se’n la grassa.
De fet, l’assassí o assassina és una imitador del
“sacamantecas” un brutal assassí en sèrie que va atemorir Vitòria durant el
segle XIX.
Hi ha enveges, morts i també una mirada al passat del
poble quan tals 80 tota una generació de joves va anar morint per culpa de les
drogues, que no deixava de ser una forma de guanyar-se la vida en una època
difícil econòmicament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario