Embolics de família

Puerto escondido és la primera novel·la d’una trilogia de la Maria Oruña. Una gran lectora, m’ha dit que és el millor dels tres. Per tant, em quedo amb el bon gust de boca i no continuaré la saga.

El títol, per mi, té un doble sentit, per una banda és allà on ets sents protegit, el teu refugi personal, i, per l’altre, tot el que s’amaga de cada família.

En aquest cas, una família ben peculiar, d’origen molt humil, que viu la guerra civil, la postguerra, el franquisme i la pobresa. De com, es protegeixen uns als altres... i com es busca la manera de sortir de la pobresa.

Un obsessió que reneix al descobrir un nadó emparedat a la casa que acaba d’heretar en l’Oliver Gordon, el qual, tal i com el descriuen, no em faria absolutament res conèixe’l.

Com pot ser que una autora d’origen gallec, que ha passat la major part de la seva vida a Cantàbria, li agrada l’humor anglès, aquell humor tant proper al català?