Todo lo perdido y encontrado és
una novel·la plena de nostàlgia. Una història d’amors no resolts, esperances frustrades, retrobaments inesperats i,
sobretot, records i sentiments.
La Kate ha perdut
la mare, una ballaria famosa a nivell internacional. La seva àvia, que era la
mare adoptiva de la seva mare, just abans de morir li confessa que la veritable
mare l’havia volgut
conèixer i ella no li ho havia dit mai, ja que a ser abandonada just acabada de
néixer. Li dona la carta que va rebre, dins la qual hi ha una petita litografia
que és idèntica a la seva mare.
Investiga i troba l’autor del quadre, el qual la convida a Còrsega
a passar un dies i li explica la història de l’Alice, la seva veritable àvia. Finalment aconsegueix també
localitzar-la a ella.
Amb les històries d’un i de l’altre, en el llibre es recreen capítols de la història europea del
segle XX.
La prosa és molt
visual, és fàcil introduir-t’hi perquè
evoca imatges, sons, olors i sabors.
No s’assembla gens als tipus de llibres que
acostumo a llegir i en canvi, m’ha agradat
i sorprès moltíssim. M’he quedat
enganxada amb la història i ha estat un gran plaer llegir-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario