Cuanto todo tu mundo se hunde


Tota la verdad de la Karen Cleveland, es una novela que te atrapa. Quiere más, no puedes dejar de leer.

Espionaje des de el punto de vista femenino.

La protagonista, Vivian Miller, es analista de la CIA en el departamento de contraespionaje ruso.

Esta casada y tiene cuatro hijos. Su marido que parece el hombre perfecto, y digo parece, porque a veces las apariencias engañan, y no solo va por él.

Vivian ve que su mundo se hunde, que aquel marido perfecto es un desconocido, que todo lo que creía no es real y además su familia se ve amenazada, aunque se resiste a traicionar a su país… intenta buscar una solución in extremis.

Pero ya se sabe que los americanos siempre ganan en las películas… y si la autora es americana…. Pues os la podéis imaginar. Aunque, creedme si os digo que los giros argumentales y lo que llega a pasar no te los puedes imaginar.

La fina línia entre el seny i la bogeria

El día que se perdió la cordura, d’en Javier Castillo, és una novel·la que t’atrapa i no vols deixar. Vols saber, vols explicacions, vols arribar fins al fons...

Amb els seus capítols curts i finals inesperats la trama t’enganxa i en vols més. Capítols ideals, llibre de transport públic.

Podríem dir que la conclusió del llibre és que no tots els que tenen seny en tenen tant, ni tots els bojos ho són tant. A banda, de com és possible que una persona es pugui convertir en jutge i botxí i que ho faci amb la convicció que allò és correcte.

La novel·la està plena de gir argumentals, alguns dels més espectaculars al final del llibre.

A l’epíleg deixa una porta oberta i vols saber més. Per sort, hi ha una segona part que sembla que tanca tots els fronts que han quedat a mitges o totalment oberts.

A mi m’ha agradat però de moment crec que no llegiré la segona part. 

Plagis, venjança, i mort entre escriptors

Los muertos viajan deprisa, de la Nieves Abarca i en Vicente Garrido, és una novel·la on el protagonistes són escriptors del gènere negre.

Tot comença al tren dels escriptors que van a la setmana negre de Gijón, històrica perquè va ser la primera setmana negre d’Espanya. Ara n’hi ha a cada racó, poble i ciutat més o menys gran.

En el tren mort de fora força brutal una de les escriptores.

La investigació queda aturada, fins que a la primera setmana negre d’A Corunya, hi ha un altre mort, un segrest...  i la inspectora Valentina Negro acaba relacionant totes les morts, com si tot fos obra d’una sola persona que vol desemmascarar els autors que plagien obres.

La trama està mot ben lligada, hi ha personatges interessants, com un ex presidiari que ara és autors de novel·la negra, la Valentina, en Sanjuán, etc.

Sé que no és el primer llibre de la sèrie de la Valentina Negro, però no m’ha calgut haver llegit els anteriors, no m’he perdut en cap moment. Però intentaré llegir els altres. Ja que m’ha agradat i m’ha enganxat. Tot i que podria passar per una novel·la de platja.

L’altre punt fort per haver-lo engolit són els capítols, perfecte llibre de transport públic. HI ha acció, mort, investigació, perfils criminals... tots els bons ingredients d’una novel·la negra.

Bona descoberta d’aquests autors, com sempre dic, no cal anar als països nòrdics per trobar escriptors del novel·la negra, en aquest cas una gallega o un valencià, seran la Valentina i en Sanjuán els seus alter egos?

Acorralada

No podia deixar sense llegir el darrer i quart llibre, de moment, de l’Ibon Martin, protagonitzat per la Leire Altuna, es tracta de La jaula de la sal.

Considero que és potser el més dur de tots. Ara qui li toca de prop la primera mort a la Leire, i després ella, la seva filla i la seva mare són els propers objectius de l’assassí, enduent-se per davant un altre persona de Pasaia, per ella es senti culpable d’aquella mort.

Amb aquest llibre tancar el cercle que va començar amb El Faro del silencio, però ja ha anunciat que després de deixar reposar la sèrie, en vindrà una propera novel·la.

Com sempre els paisatges en fan entrar de ple en la trama. Aquesta vegada a banda d’un parell de morts, la resta de thriller psicològic, de et fa posar en tensió.

Jo ja he recomanat personalment a gent diversa els llibres de l’Ibon Martin. Però sobretot, llegiu-los per ordre, molt important per entendre fins el punt en què estan cada uns dels personatges, sobretot la Leire i l’Ane. O perquè la seva mare és com és, i ara viu amb ella. La relació amb la seva germana. La relació amb l’Iñaki... com l’afecten els casos que investiga, com passa d’escriure novel·la romàtica a negre...

Jo m’ho he passat molt bé amb cada una de les novel·les, i el més important, he descobert un nou autor.