Canvi d'identitat

M'encanten els llibres de transport públic, aquest és el cas de Amnesia voluntaria de la Marta Novellas. Ja em va agradar No estas sola, i ara amb aquest s'ha superat.

Quan em va dir que publicava una segona novel·la, no vaig dubtar ni un moment que la compraria i que estava segura que seria un bon llibre.

La trama enganxa, tot i que hi ha un moment que estàs tan entregat a la història de la protagonista principal, que t'oblides que hi ha una altre protagonista amb la que comença el llibre. Però per sort, la recupera per poder tancar el cercle de història.

La pregunta del milió és: no has pensat mai marxar i començar de zero on ningú sàpiga res de tu, ni del teu passat? Estic segura que més d'un ho ha pensat!

 Aquesta novel·la no l'he llegida, l'he devorada!

Un gran lliçó d’història

Quan vaig llegir El ball d’Irène Némirovsky, ja em va sorprendre. Ara amb L’afer Curilov, ho ha tornat a fer.

La novel·la recrea l’època més dura i revolucionaria del Sant Petersburg dels Tsars.

El protagonista explica des del principi que va matar Curilov, però tot i que ja a les primeres pàgines saps com acabarà la novel·la. No pots deixar de llegir, perquè la gràcia es saber com un jove fill de revolucionaris arriba a rebre l’encàrrec per matar-lo. I com s’introdueix dins el cercle d’aquest ministre d’instrucció pública. Això fa que tingui dubtes per portar a terme l’atemptat. Perquè coneix un home malalt i molt familiar.

Tot i el to descriptiu és una novel·la de sentiments patriòtics profunds des de diversos punts de vista.

Una novel·la que aporta una gran lliçó d’història, sense farciment, clara i concisa.

Novel·la gràfica

El guardià invisible i la resta de la saga són gran llibres que no deixaré mai de recomanar, especialment als que ens agrada la novel·la negra.

Vaig voler veure què tal era la novel·la gràfica, és a dir el còmic que ha il·lustrat l’Ernest Sala sota la supervisió de la Dolores Redondo.

Si heu vist la pel·lícula us decebrà només en part, és el que m’ha passat. Com a còmic està molt bé i és fidel a la novel·la, però clar si has anat al cinema i ja has posat cara a la Amaia Salazar, el còmic no et quadrarà, ja que per començar és rossa i no s’assembla gens a la Marta Etura.

Si no heu vist la pel·lícula i el llibre us va agradar, evidentment que us la recomano.

Condició humana

La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, ha estat una gran sorpresa. No té res a veure amb els tipus de llibres que acostumo a llegir. Però m’ha encantat i enganxat.

Com el mateix autor diu es tracta d’un malson. Un malson que fa embogir els homes fins a límits insospitats.

Dos homes aïllats en una illa i envoltats per un exèrcit d’animals que cada nit els ataquen. Ells es defensen com poden, perquè el més important és superar la nit i continuar viu.

Recomano la lectura a tothom, perquè l’he comentat a vàries persones amb qui no coincideixo massa en la tria de llibres, i també els va atrapar.

És una novel·la que segur que us agradarà.

Poesia a quatre mans

No sóc de llegir poesia, però quan dos persones que m’aprecio molt presenten un projecte com Un pont de versos, faig una excepció.

Dos persones unides per la mateixa malaltia, el parkinson, un català, Salvador Riera, i una neardelandesa, Maieke Maerevoet, escriuen poesia a quatre mans.

Cada un dels poemes es pot llegir en català, castellà, anglès i neerlandès. Entre els dos poetes hi ha una gran distància en quilometres i lingüístic.

La presentació va estar molt bé. I per mi, el millor de tots en Genís Mayola, que recitava sense declamar i amb contacte visual amb el públic. Tal i com s’ha de llegir, al meu entendre la poesia.

Els poemes, són dels que s’entenen. Això és d’agrair. A més, els autors han donat tots els drets d’autor a la investigació de la malaltia del Parkinson.

Tots tenim un costat bo o molt bo

Tenia pendent llegir-me el llibre de la Marató de TV3 sobre l'ictus. El vaig comprar només sortir, però sempre hi passava algun llibre per davant.

I això, que els que em coneixeu sabeu que m'agrada llegir relats. Finalment en tres viatges de bus i una mica a casa me l'he acabat.

Puc dir que els dos darrers llibres m'han sorprès gratament. Potser fan una selecció més acurada de qui escriu i qui il·lustra, que en edicions anteriors.

He destacar alguns relats: Elvis de la Gemma Lienas, on el narrador és un canari; Darrere teu i al teu costat de la Blanca de la Torre, una història amb encant; Les meves embòlies de la Maria -Antònia Oliver, curt i contundent i on a més surt el nom de qui va ser el seu company i amb qui vaig tenir la gran sort d'entrevistar abans de morir; Queda't amb mi de l'Albert Espinosa, un relat tendre; i, finalment La reina d'Anglaterra d'en Toni Cruanyes, que malgrat que em va costar una mica entrar-hi al final s'entén perquè hi ha tant de background.

Darrere dels relats hi ha un recull de les anècdotes o records del presentadors d'aquests 25 anys de Marató. Alguns amb més gràcia que altres, però com a colofó del llibre ho trobo encertat al tractar-se dels 25 anys.

Buscando la verdad

Todo esto te daré, de Dolores Redondo, fue premio Planeta en 2016. I bien merecido. La historia te engancha y a medida que avanza se va haciendo más interesante. Es una novela intimista en la que el pasado de los personajes les persigue hasta las últimas consecuencias.

Los personajes son sinceros, auténticos y potentes. Un de los mejores elementos es la ambientación de una Galicia actual, pero con profundas raíces antiguas y señoriales. Donde las apariencias lo son todo aunque los secretos escondidos bajo tierra que esconden la maldad, la codicia, la envidia y el terror y la brutalidad en estado puro.

No haré ningún spoiler de la trama, pero recordaré las palabras de la autora en BCNegra: “No siempre acabas de conocer quién duerme a tu lado”.