Condició humana

La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, ha estat una gran sorpresa. No té res a veure amb els tipus de llibres que acostumo a llegir. Però m’ha encantat i enganxat.

Com el mateix autor diu es tracta d’un malson. Un malson que fa embogir els homes fins a límits insospitats.

Dos homes aïllats en una illa i envoltats per un exèrcit d’animals que cada nit els ataquen. Ells es defensen com poden, perquè el més important és superar la nit i continuar viu.

Recomano la lectura a tothom, perquè l’he comentat a vàries persones amb qui no coincideixo massa en la tria de llibres, i també els va atrapar.

És una novel·la que segur que us agradarà.

Poesia a quatre mans

No sóc de llegir poesia, però quan dos persones que m’aprecio molt presenten un projecte com Un pont de versos, faig una excepció.

Dos persones unides per la mateixa malaltia, el parkinson, un català, Salvador Riera, i una neardelandesa, Maieke Maerevoet, escriuen poesia a quatre mans.

Cada un dels poemes es pot llegir en català, castellà, anglès i neerlandès. Entre els dos poetes hi ha una gran distància en quilometres i lingüístic.

La presentació va estar molt bé. I per mi, el millor de tots en Genís Mayola, que recitava sense declamar i amb contacte visual amb el públic. Tal i com s’ha de llegir, al meu entendre la poesia.

Els poemes, són dels que s’entenen. Això és d’agrair. A més, els autors han donat tots els drets d’autor a la investigació de la malaltia del Parkinson.

Tots tenim un costat bo o molt bo

Tenia pendent llegir-me el llibre de la Marató de TV3 sobre l'ictus. El vaig comprar només sortir, però sempre hi passava algun llibre per davant.

I això, que els que em coneixeu sabeu que m'agrada llegir relats. Finalment en tres viatges de bus i una mica a casa me l'he acabat.

Puc dir que els dos darrers llibres m'han sorprès gratament. Potser fan una selecció més acurada de qui escriu i qui il·lustra, que en edicions anteriors.

He destacar alguns relats: Elvis de la Gemma Lienas, on el narrador és un canari; Darrere teu i al teu costat de la Blanca de la Torre, una història amb encant; Les meves embòlies de la Maria -Antònia Oliver, curt i contundent i on a més surt el nom de qui va ser el seu company i amb qui vaig tenir la gran sort d'entrevistar abans de morir; Queda't amb mi de l'Albert Espinosa, un relat tendre; i, finalment La reina d'Anglaterra d'en Toni Cruanyes, que malgrat que em va costar una mica entrar-hi al final s'entén perquè hi ha tant de background.

Darrere dels relats hi ha un recull de les anècdotes o records del presentadors d'aquests 25 anys de Marató. Alguns amb més gràcia que altres, però com a colofó del llibre ho trobo encertat al tractar-se dels 25 anys.

Buscando la verdad

Todo esto te daré, de Dolores Redondo, fue premio Planeta en 2016. I bien merecido. La historia te engancha y a medida que avanza se va haciendo más interesante. Es una novela intimista en la que el pasado de los personajes les persigue hasta las últimas consecuencias.

Los personajes son sinceros, auténticos y potentes. Un de los mejores elementos es la ambientación de una Galicia actual, pero con profundas raíces antiguas y señoriales. Donde las apariencias lo son todo aunque los secretos escondidos bajo tierra que esconden la maldad, la codicia, la envidia y el terror y la brutalidad en estado puro.

No haré ningún spoiler de la trama, pero recordaré las palabras de la autora en BCNegra: “No siempre acabas de conocer quién duerme a tu lado”.

Retorn al clàssics

Amb Tempesta de neu y aroma d’ametlles de la Camilla Läckberg m’he transportat a aquelles primeres lectures de pre-adolescent d’Agatha Christie. Quan incomunicats dins una casa hi havia un assassinat i tots els  familiars es reunien a la biblioteca al costat de la llar de foc a l’espera que, en aquest cas un policia, els anés cridant un a un per interrogar.

De fet, en aquesta novel.la curta, hi ha dos morts i res és el que sembla. Al final el policia, poc expert en casos d’homicidi n’acaba treien l’entrellat.

La Camilla Läckberg, fa una novel.la on s’allunya de la seva zona de confort, de les seves novel·les exitoses, però sense deixar de banda el seu univers.

Rere la novel.la inclou uns relats curts molt interessants, alguns dels quals no et deixen indiferent i tracta des de la quotidianitat la fragilitat i la duplicitat dels homes.

Una lectura molt recomanable que us traslladarà als clàssics.

investigación, muertes y secretos

El silencio de la Ciudad blanca, de Eva García Sáenz de Urturi, me ha sorprendido gratamente. Lo compré cuando salió a la venta sin saber muy bien si me gustaría. Es de esas novelas que recomendaría a todo el mundo. La trama es fantástica, y la investigación …, porqué por un momento crees que sabes quien es el asesino, después vuelves a dudar y lo descubres a la vez que la policía.

Me lo leí de una atacada, porqué no podía dejarlo de leer. Llega un momento de la trama que dices: “¡que fuerte!” y necesitas continuar para saber como acaba todo.

Es un libro actual, porqué da mucha importancia al twitter, supongo porqué la autora es un de las escritoras más seguidas en la red.

No os quiero explicar nada más de la trama, os animo a leerlo antes de ver la película, que por cierto está perfectamente adaptada, se nota que la autora estuvo en la escritura del guión.